Tanca El Tobogan, la coneguda botiga de joguines del barri de Peramàs

En José Antonio Sánchez, propietari de la botiga, explica com ha evolucionat el barri i el món de la joguina després de prop de 40 anys

En José Antonio Sánchez  i la seva dona María van decidir muntar una botiga de joguines després de deixar les seves respectives feines: mecànic i auxiliar administrativa. “Volíem fer alguna cosa diferent”, explica Sánchez

“Què podíem muntar? I si fem una botiga de joguines? Doncs per què no! Vam mirar un local, vam buscar proveïdors i vam fer la primera comanda”

En aquell moment el barri de Peramàs era un barri treballador, amb molt de trànsit de gent. Encara quedaven tallers i fàbriques. Hi havia els vivers d’en Nonell, on ara hi ha la Plaça Occitània. De mica en mica van començar a desaparèixer les fàbriques i es va començar a edificar.

“Abans hi havia més tertúlia al carrer i coneixies a la gent. T’aturaves i parlaves del carrer o dels arbres. Ara tot és molt ràpid. Hi ha hagut molta evolució en aquest sentit”

Les joguines al llarg d’aquest temps també han evolucionat molt. Abans, a partir del juliol i agost, ja es començaven a conèixer les novetats. Els anuncis a la televisió ja estaven en marxa i la gent ja començava a comprar i apartava les joguines. Les botigues guardaven les joguines i els compradors pagaven a poc a poc. Ara els fabricants es cuiden que no se sàpiga què ha sortit perquè la competència no els trepitgi. Per tant, fins que no tiren els catàlegs al carrer a mitjan de novembre, la gent no sap realment el què ha de demanar.

“La gent del barri precisament no han estat els nostres clients preferents. Durant molts anys el 5 de gener o el 24 de desembre han anat preguntant “Que teniu aquesta joguina?”. Quan li dius que sí que la tens et diuen que han estat tot el dia voltant".

Els “jocs bons”, explica Sánchez, són aquells que fa 40 anys que es fabriquen: el Rummikub, Scrabble, el Lince, el joc de fer parelles, el parxis o els escacs. Tot i que hi ha hagut tendències que han marcat durant dècades. És el cas de les nines Barbies. Abans quan sortia un model d’aquestes nines durava tres anys. Ara, el que han viscut des de El Tobogan, és que treuen una línia i en tres mesos en surt una altra que trepitja l’anterior. Tot i això, en José Antonio explica que tant sigui una cosa com una altra “qualsevol peça, la que menys et puguis imaginar, pot ser un boom”.

Ara han decidit que El Tobogan abaixa la persiana a finals d’any. Han estat 37 anys al capdavant de la botiga que ha estat referent dins el món de les joguines. Prendre aquesta decisió, diu en José Antonio, “no ha estat fàcil”.

"Tancar és molt complicat. Més del que la gent s’imagina. Sobretot quan has viscut aquí, quan la teva vida està aquí dins. Has de tancar aquesta part de la vida, has de reinventar-te de nou i això a determinades edats no és tan senzill. Hem de saber què fer l’endemà al matí".

En José Antonio i la seva dona asseguren que ha estat un temps molt bonic, que han treballat moltes hores, però que els ha compensat tot: “Ho hem fet de gust, hem estat molt satisfets perquè hem servit a la gent i la gent estava contenta”.

Informa: M.Gómez / J.Dormuà