Desallotjaments en màxim 48 hores, ampliar l’àmbit d’actuació dels cossos policials i oferir la possibilitat de denunciar ocupacions a les comunitats de veïns o ajuntaments són les reformes legislatives que reclamen juristes i policies de Mataró.
Les més de dues ocupacions diàries que es produeixen a Mataró, segons dades municipals, denoten que aquest és un assumpte pendent de resoldre a la ciutat. Però no tan sols a la capital del Maresme. A Catalunya i Espanya també i, en el cas de les ocupacions delictives, aquestes acaben generant problemes de seguretat i convivència als veïns de l’immoble usurpat.
La gravetat de la situació ha portat que les ocupacions entrin a l’agenda política de les administracions públiques i que, aquest dijous s’hagin reunit en una jornada de debat celebrada a la capital del Maresme tots els actors que intervenen en un desallotjament. Policies, juristes i agents socials han proposat solucions que es faran arribar a administracions superiors. Maria Pastor, degana del Col·legi d’Advocats de Mataró, exposa la triple modificació legislativa que es considera que fa falta per frenar les ocupacions.
Maria Pastor (degana del Col·legi d’Advocats de Mataró): Estem demanant modificacions a nivell legislatiu de la Llei d’enjudiciament criminal per possibilitar que aquestes ocupacions il·legals hi hagi desnonaments en qüestió de 48 hores com a màxim. La segona, és la Llei de bases de règim local per donar-li més competències a les policies locals per tal de poder fer una activitat més ràpida en tema de les ocupacions. I la tercera, és la Llei de propietat horitzontal per tal que les comunitats de veïns tinguin una acció que no tenen. Ara no poden legitimitat per accionar contra els ocupants il·legals a no ser que sigui un immoble de la propietat.
“Quan es consuma una ocupació és un fracàs”. Així de contundent es mostra Marc Corominas, inspector de la Policia Local de Mataró. Corominas considera que és clau el paper que ha de jugar la Policia Local dels municipis en el moment que es produeix una ocupació. Una actuació que està limitada per la legislació vigent.
Marc Corominas (inspector de la Policia Local de Mataró): El principal problema és el volum d’ocupacions que tenim i que l’abordatge per part de la policia local en el moment quan es produeix que és quan nosaltres ho podem evitar, és una intervenció complexa. La legislació actual no ajuda a l’agent de policia a tenir un automatisme davant del delicte d’ocupació.
Pel que fa a Mossos d’Esquadra, a principis d’aquest mes de novembre es va establir una nova pauta d’actuació en relació amb els desnonaments per mandat judicial i en ocupacions. En el cas de la comissaria de Mataró, aquest nou protocol no farà variar en excés el que s’aplicava fins ara.
Josep Maria Cavallé (patró de la Fundació per la Seguretat Pública i inspector del CME): Realment a nosaltres no ens planteja molts canvis. El que sí que ens ordena arreu del territori és una manera de treballar igualitària per tothom. No ens modifica molt la trajectòria perquè ja treballàvem d’una manera bastant acurada tenint en compte que ens vam assegurar molt de tenir la justificació legal de fins on es podia fer.
La manca de poder d’actuació dels cossos policials, del poder judicial i dels agents socials davant les ocupacions han facilitat la proliferació d’un mercat negre de l’habitatge. Grups de criminals altament especialitzats detecten habitatges buits i els faciliten a persones vulnerables que l’administració no els ha pogut proporcionar un immoble on viure. En el cas de la capital del Maresme, tvmataró ha pogut parlar amb testimonis que afirmen haver pogut adquirir un d’aquests habitatges en barris com Rocafonda a canvi de 1.500€.
