La finca, que és municipal, es troba a poc més de 200 metres de distància del lloc on han aparegut les restes arqueològiques. El govern municipal ho planteja com a única solució per fer realitat el Parc Circular, tal com s'havia projectat
Malgrat que algunes veus reclamaven mantenir les restes arqueològiques al seu emplaçament d'origen, l'Ajuntament ha proposat a la Generalitat canviar-les de lloc. Només s'hi traslladaran una part i l'espai escollit per recol·locar-les és el Bon Recés, uns terrenys que es troben a l'altra banda de la vorera del solar del Parc Circular, on van aparèixer. La finca, de titularitat municipal, s'utilitza ara per ara per ubicar-hi només horts urbans.
Xesco Gomar, regidor de Cultura: Anunciar-vos que el lloc que ens agradaria que fos el seu espai d'interpretació és el Bon Recés, una zona verda que està a 200 metres del solar on hem trobat les restes.
El regidor de Cultura ha defensat que aquesta és l'única solució possible per assegurar que es pot construir el Parc Circular, tal com es va projectar fa sis anys, i a la vegada preservar les restes arqueològiques. Una possibilitat que la Generalitat, tot i que encara no ho ha validat oficialment, veu viable.
Xesco Gomar, regidor de Cultura: Podem parlar d'altres solucions. El que posem sobre la taula és aquella solució que fa que el parc sigui una realitat tal com està comprès, que suposa injecció econòmica d'altres administració i, d'altra banda, preservar, explicar i posar al servei de la ciutadania un centre d'interpretació d'aquestes restes
El director del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, Carles Salesa, ha reivindicat que el parc, que suposarà una inversió de 18 milions d'euros per a la ciutat, és un projecte pioner al sud d'Europa. Amb més d'un milió d'euros ja gastats en treballs arqueològics, el consorci es va plantejar la possibilitat de fer compatible l'edifici amb les troballes, però l'opció finalment es va descartar.
Carles Salesa, director del Consoci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme: Vam fer una proposta a l'Ajuntament d'integració de les restes per traslladar les més significatives a la coberta de l'edifici. Nosaltres hem assumit totes les obligacions com a promotors però el criteri arqueològic correspon tant a l’Ajuntament com a la Generalitat.
Tal com va avançar tvmataró, les restes arqueològiques de Ca la Madrona corresponen a tres fases cronològiques. La més destacada i singular, però corresponen a l'època visigoda. A més d'un centenar de tombes, es va destapar també un edifici de grans dimensions que podria interpretar-se com un centre de culte datat entre el segle V i VII. Un jaciment, que tot i que els tècnics asseguren que està en molt mal estat, aporta una informació de primer ordre per entendre l'origen de la ciutat.
Glòria Brusati, directora Cultura Mataró: Són importants per dues raons: A Catalunya tenim pocs jaciments de restes d'aquesta època i perquè expliquen els orígens del nostre topònim i un buit que hi havia entre l'antiga Iluro i l'època medieval.
Mentre s'espera l'aval de la Generalitat per traslladar el jaciment, l'Ajuntament ja treballa en el nou emplaçament proposat per a les restes. Un projecte que inclou reurbanitzar la finca del Bon Recés i convertir-la en un nou parc urbà, on a banda d'integrar una mostra de les restes arqueològiques, s'ubicarà un centre d'interpretació que permeti explicar-les.
