La mitjaporta, el mètode mataroní contra els aiguats

Són una mena de llistons, tradicionalment de fusta, que es col·loquen a les parts baixes de les portes de les cases i dels garatges per evitar que hi entri l'aigua.

Històricament, Mataró sempre ha patit inundacions. No és d'estranyar, doncs, que els mataronins i mataronines tinguin els seus mètodes per evitar que els aiguats els entrin a casa. Hi ha un element molt singular i característic dels carrers més propers al passeig marítim: les mitgesportes. Es tracta d'una mena de llistons, tradicionalment de fusta, d'uns 50 cm d'alt que es col·loquen a les parts baixes de les portes de les cases i dels garatges amb unes guies metàl·liques. Tot i que no tothom sap el nom d'aquest mecanisme, l'ús és ben clar i amb el temps s'ha anat millorant.

Albert Barbena, veí carrer Sant Joan: "Abans es posaven fustes amb falques fins que va arribar un moment, que el veí de davant, que tenia un taller mecànic, va inventar aquestes portes amb ferro".

Aquest divendres les mitgesportes han tornat a ser protagonistes al carrer Sant Joan.

Jordi Parra, veí carrer Sant Joan: "Estava dormint i va començar a ploure. La meva mare em va avisar que potser calia posar la fusta i al cap d'un quart d'hora vam dir: vinga posem la fusta".

Les cases més noves no solen tenir mitgesportes. Per evitar les inundacions alguns habitatges estan construïts més elevats, amb graons per accedir-hi, però n'hi ha d'altres que les troben a faltar.

Carmen Corrales, veïna carrer Sant Joan: "Quan es va fer la casa no van pensar a posar-la. L'hem de posar, perquè cada dos anys passa".

Tot i el pronòstic del canvi climàtic i les recurrents tempestes que es preveuen, fa anys que el carrer Sant Joan viu situacions com aquestes.

Carmen Corrales, veïna carrer Sant Joan: "Abans el mar estava molt més a prop i l'aigua, quan venien aquests temporals, entrava cap aquí".

Albert Barbena, veí carrer Sant Joan: "Des que es va fer la canalització nova hem guanyat moltíssim. Això es convertia en un riu. Quan era època de mercat jo havia vist passar caixes i fruita".

El que està clar és que al carrer Sant Joan, els aiguats no els agafen pas per sorpresa i quan cal, ja saben on tenen la mitjaporta.

Tags: