La Missa de les Santes, sense Glòria i amb un record a les víctimes de la Covid-19

Aquest 27 de juliol, dia de la festivitat de Santa Juliana i Semproniana, la Basílica de Santa Maria ha tornat a ser l'epicentre del dia gran de la Festa Major de Mataró, en un any 2020 marcat per l'evolució de la Covid-19.

Una situació que ha suposat diversos canvis a la Missa de les Santes, tal com la coneixem. La primera pel que fa a l'aforament, limitat per les circumstàncies. Prop de 300 persones (molt menys que l'habitual) han pogut seguir-la en directe des de dins la Basílica. Molts més ho han pogut fer, com és tradicional, a través de Mataró Audiovisual (tant per Mataró Ràdio com per Mataró Televisió).

Un ofici presidit pel bisbe auxiliar de Barcelona, monsenyor Antoni Vadell, el rector de Santa Maria, Josep Rodríguez i la resta de concelebrants, i que no ha tingut la seva interpretació musical. Una Missa de Glòria que és cantada tradicionalment per professionals solistes, músics i un cor format per mataronins i mataronines, interpretant la partitura creada pel també mataroní mossèn Manuel Blanch.

A les primeres bancades de la Basílica, l'alcalde de Mataró David Bote, el regidor de Cultura, Xesco Gomar, així com els portaveus dels grups municipals; Francesc Teixidó d'ERC, Alfons Canela de Junts per Mataró i Cristina Sancho de Ciutadans. En Comú Podem Mataró, no ha enviat cap representant. També en els primers bancs hi havia seients reservats per representants del Consorci Sanitari del Maresme, Protecció Civil i Creu Roja, en representació de tots els professionals que han treballat durant la pandèmia de Covid-19.
I és que la pandèmia ha estat molt present durant tot l'ofici. Una ofrena d'un ram de flors blanques en record de les víctimes de la Covid-19, o en les paraules del bisbe auxiliar, Antoni Vadell, que durant l'homilia ha demanat als fidels que mantinguin les torxes plenes d'oli per poder mantenir-se enceses en aquests temps complicats en l'àmbit de salut, economia o de sentiments.

Després de la comunió, i de forma excepcional, l'alcalde de Mataró David Bote ha adreçat unes paraules als presents, paraules de record per les famílies han perdut familiars a causa de la Covid-19, de record per personalitats de la ciutat morts durant el darrer any (Remigi Herrero, Manuel Cuyàs i Anna Comas) i també de prudència per mantenir la imatge dels mataronins i mataronines durant aquests mesos. En aquest sentit ha volgut destacar la feina feta pels serveis essencials i sobretot sanitaris, però també per actituds voluntàries dels mateixos ciutadans i entitats de la ciutat.
A continuació el rector de Santa Maria, Josep Rodríguez, ha agraït a totes les persones que han fet possible poder portar a terme la Missa de les Santes, adaptada a la situació, i ha ofert dos regals. Un pels representants dels serveis essencials que podran visitar la Basílica i la Capella dels Dolors durant els caps de setmana del mes d'agost, i l'altre de part de les Santes cap a la ciutadania amb una interpretació d'una de les parts de la Missa de Glòria ("Et incarnatus est") per part de Josep Fadó i la Lídia Martínez, tenor i soprano, amb el mestre Francesc Cortès a l'orgue. Un orgue monumental en el qual ha recaigut tot el pes musical de l'Ofici. La interpretació ha servit per, com a mínim, escoltar una petita part de l'obra del mossèn Manuel Blanch. I és que cal recordar que la Missa de Glòria, creada l'any 1848 per mossèn Manuel Blanch, s'ha celebrat gairebé de forma ininterrompuda des d'aquella ocasió. Només es va deixar de celebrar entre el 36 i el 38 a causa de la Guerra Civil, l'any 1909 en coincidir amb la Setmana Tràgica i durant el període comprès entre el 1903 i el 1906 perquè el Papa Pius X va promoure una música sacra i més austera. I és que segons experts musicòlegs, aquesta missa té clares influències de l'estil operístic italià, esdevenint una de les poques romanalles de la música litúrgica i religiosa vuitcentista.

Ara tocarà esperar fins al dimarts 27 de juliol de 2021 per poder-la escoltar, de forma íntegra, sempre que les circumstàncies sanitàries ho permetin.

Informa: JM.Spà