La importància del transvasament del Ter a Mataró

L’arribada de l’aigua del riu a la ciutat, a finals dels anys 60, va facilitar l’augment de la població, el creixement de l’economia i la seva projecció comarcal.

A finals dels anys 60, Mataró tenia prop de quaranta mil habitants. Però, com seria la ciutat si en aquella època no hagués començat a rebre aigua del riu Ter? L’expert en gestió pública de l’aigua Joan Gaya ha intentat respondre aquesta i d’altres qüestions en la conferència que ha pronunciat aquest dilluns en el marc del centenari d’Aigües de Mataró, a Can Palauet. 

Joan Gaya: "Li ha permès créixer en població, en la seva economia i la seva projecció comarcal, perquè l'aigua també va arribar a alguns municipis del voltant com Premià, Vilassar o Cabrera. La realitat social, econòmica i urbana actual de Mataró, així com el que és avui dia l'empresa Aigües de Mataró, d’alguna manera és una conseqüència de quan a finals dels anys 60 el Ter va arribar al Maresme."

Sota el títol ‘”El Ter, dits i fets del transvasament”, Gaya ha repassat la història de l’arribada del riu a la comarca des d’una visió polièdrica: va suposar una pèrdua per Girona, mentre que per ciutats com Mataró o Barcelona va ser un guany. Tot i així, insisteix que ningú roba aigua a ningú perquè és pública i, per tant, és l’administració que decideix com es distribueix. En aquest sentit, quins són els reptes de futur en la gestió de l'aigua?

Joan Gaya: "Cada cop hi ha menys aigua, les necessitats estan més estabilitzades i moderadament creixents. Com ho compatibilitzem? Hem d’anar desvinculant el cicle d’usos del cicle natural. És a dir, hem de produir més energia: per depurar, dessalar, reutilitzar... Hem de respectar els cabals ecològics del riu, acceptar que plou menys i que hi ha més boscos que xuclen aigua."

Informa: L. Cera