El govern municipal reitera que és partidari de traslladar les restes arqueològiques que s'han trobat al solar del futur Parc d'Economia Circular a un altre lloc proper
El Departament de Cultura de la Generalitat serà qui tindrà l'última paraula sobre el destí de les restes arqueològiques que s'han trobat al solar del polígon industrial de Mata-Rocafonda, on s'hi ha de construir el futur Parc de l'Economia Circular. Un jaciment singular que ha destapat un centenar de tombes visigodes, les restes d'una possible basílica d'aquella època i els vestigis d'una vil•la romana.
El regidor de Cultura, Xesco Gomar, ha anunciat durant el ple d'aquest dijous que la decisió de retirar les troballes en un altre lloc proper encara no està ni tancada ni definida. L'edil socialista sí que ha reiterat que el govern municipal és partidari de moure-les i replicar tot el conjunt en un emplaçament nou per facilitar la construcció del Parc d'Economia Circular.
Xesco Gomar, regidor de Cultura: Cap municipi pot decidir què passa amb unes restes arqueològiques sense el que digui la Generalitat de Catalunya, que és l'últim àmbit. Ara bé, la nostra opinió és facilitar la construcció del Parc d'Economia Circular i creiem que la millor opció és que es pugui replicar en un altre espai el màxim de proper.
La polèmica ha aterrat al ple de la mà del grup municipal de Junts per Mataró. El regidor Alfons Canela ha criticat que la decisió de traslladar el jaciment s'ha fet amb "manca d'informació i poca transparència".
Alfons Canela, regidor de Junts per Mataró: A raó d'un informe de l'arqueòleg municipal es decideix el seu trasllat a un terreny proper a l'edifici d'Economia Circular i així s'explica al Consell del Patrimoni de la ciutat. Com a grup municipal, tots els jaciments arqueològics que es trobin allà, per molt que siguin propietat d'un consorci, són patrimoni de la ciutat de Mataró.
La descoberta ha sorprès els especialistes per la singularitat de les troballes i, sobretot, perquè servirien per explicar el pas del Baix Imperi Romà a l'Edat Mitjana de la ciutat i entendre l'origen de la vila de Mataró. Per aquest motiu, ja hi ha hagut algunes veus que reclamen la conservació íntegra del jaciment en el seu lloc, com ara el Grup d'Història del Casal.
En un comunicat defensen que la ciutat no es pot permetre perdre unes restes "tan significatives" i que el canvi d'emplaçament comportaria la seva "desnaturalització". Qui també s'hi ha pronunciat en contra és l'antic arqueòleg municipal, Joaquim Garcia, que defensa que s'hauria de fer compatible el projecte empresarial amb les troballes.
