Per ser responsable amb el medi ambient caldria comprar fibres naturals, de pocs colors i amb fabricació de proximitat, però, sobretot, comprar per necessitat
La indústria tèxtil és la segona més contaminant del planeta per darrere de la petroliera. En el procés de fabricació de la roba es malgasten molts recursos. Un d’ells és l’aigua. Per fer una pantalons texans es necessiten uns 8.000 litres d’aigua que és, aproximadament, el que beu una persona en 10 anys. El quid de la qüestió està en optimitzar i reutilitzar aquest recurs natural. El santpolenc Josep Maria Arró, químic especialitzat en la indústria tèxtil, explica que cal donar eines a les empreses per no malgastar l’aigua i vetllar perquè facin transparent la seva cadena de producció.
Josep Maria Arró, químic tèxtil: "Avui en dia, el que busca la indústria tèxtil és donar eines a les químiques que es dediquen al tèxtil per no gastar tanta aigua: circuits tancats d'aigua, depuradores d'aigua... per poder aprofitar-la al màxim. Rendiments d'un 90% de l'aigua que fas servir. Un com aïlles els químics, l'aigua et surt neta. El residu concentrat el tens, el pots emmagatzemar i un cop està tot emmagatzemat, llavors el dones a una empresa de residus perquè el tracti."
A banda del malbaratament de l’aigua, la indústria tèxtil és la responsable d’un 8% de les emissions globals de CO2, anualment s’emeten uns 850 milions de tones de diòxid de carboni. A més a més, el 75% de la roba acaba en abocadors i només un 25% és reutilitzada. Això es deu a la barreja de teixits de diferent composició, que en complica el reciclatge. Per ser sostenibles caldria comprar fibres naturals, de pocs colors i amb fabricació de proximitat, però, sobretot, comprar per necessitat i allunyar-se de la ‘fast fashion’, la moda a baix cost que internet ha catapultat.
Josep Maria Arró, químic tèxtil: "Colors clars, per exemple. No comprar roba nova, abans de comprar-ne mirar roba de segona mà. I per ser sostenibles, el que s'ha de tenir en compte és: per què compres la roba? Avui en dia la roba ja no és una necessitat com ho era abans. La roba s'ha convertit en una cosa més que compres habitualment, quan abans no era així. Mirem a dintre dels nostres armaris què hi ha, per veure si cal."
S’estima que, de mitjana, cada ciutadà té 22 peces a l’armari que no utilitza.
