L'Alzina de Can Roselló, el Garrofer de Montcabrer, el Cuprés de Can Figueres i l'Alzina de Can Farrerons són reconeguts per les seves dimensions, edat i història
Per les seves dimensions excepcionals, per la seva edat, la seva història o perquè tenen alguna particularitat científica. Per algunes d'aquestes raons hi ha arbres que es consideren monumentals. Exemplars que queden catalogats per la Generalitat en un llistat que reconeix la seva vàlua. A Catalunya n'hi ha més de 200 i 4 són al Maresme. Parlem de l'Alzina de Can Roselló, a Alella; el Garrofer de Montcabrer, a Cabrils; el Cuprés de Can Figueres, a Premià de Dalt i l'Alzina de Can Farrerons, a Dosrius.
Joan Manel Riera, director Escola de Natura El Corredor: "Aquests arbres hi són perquè el propietari i totes les generacions li va merèixer respecte. A sota de l'arbre la gent es reunia a fer tracte, es feien relacions entre les persones, marquen territori... Però l'arbre no està sol. Hi ha molts altres organismes que se n'aprofiten: ocells, escarabats, insectes, invertebrats, líquens i molses. De fet, hi ha un tipus de molsa, que aquest arbre la té, que pràcticament només es troben als arbres monumentals. Arbres que tenen la pell clivellada."
Trobar aquest tipus de molsa, doncs, pot ser un indicatiu per saber si es tracta d'un arbre vell o jove. Per determinar l'edat exacta de qualsevol espècie caldria fer un còrex. Es tracta d'un tipus de mostra en què es forada el tronc i s'analitza els anells de creixement. Cada anell doble equival a un any de vida. S'estima que l'Alzina de Can Farrerons de Dosrius té entre 250 i 400 anys. És de les més grans de Catalunya i té un diàmetre imponent amb dos peus principals. L'edat, però comença a passar-li factura.
Joan Manel Riera, director Escola de Natura El Corredor: "La part viva dels arbres no és el cor, és la perifèria. Just un dit per sota de l'escorça és on hi ha la saba, la part viva de l'arbre. Cap a dins és fusta morta. Estructura, però no vida. Aquesta fusta és subjecta d'agafar malalties, els fongs se les van menjant. Aquesta té el cor foradat i, com que és un arbre monumental, es va fer un tractament per evitar que els fongs se la carregués. Ha estat ben tractada, perquè de moment està continguda la malura."
Com totes les coses vives de la terra, els arbres monumentals també acabaran morint. De fet, fins no fa gaire al Maresme n'hi havia 5 de catalogats. El cinquè era el Gatell de Ca l'Arenes, també a Dosrius, que va caure. Per això és important anar mantenint nous arbres monumentals que vagin succeint els que hi ha ara.
