L’Hospital de Mataró va atendre l’any passat 40 famílies que havien perdut el seu nadó a partir del segon trimestre de l’embaràs. Per acompanyar-les, disposen d’un protocol transversal que s’activa quan es detecten les primeres complicacions.
De cada 10 embarassos, entre 1 i 2 acaben amb un avortament espontani. Les causes poden ser diverses, des d’una infecció fins a malformacions. A vegades però, no s’acaba descobrint el motiu. Aquesta situació comporta un fort impacte emocional a les famílies, sobretot a aquelles que ja havien donat a llum en anteriors ocasions i que no concebien l’opció de poder patir complicacions en el nou embaràs. La família de la Marisa Subiñá és una de les que ha hagut de passar per aquesta vivència i, en el seu cas, per partida doble.
Marisa Subiñá (pacient servei dol perinatal Hospital de Mataró): Quan creus que ja no poden passar aquestes coses, que el període de risc no existeix... i sí. El Lucas no va néixer. Bé, sí va néixer però mort. Vam passar molt poquet temps i vam decidir que no ens havíem de parar. Ens hi vam posar i va sorgir un altre cop el Romeo.
Un dels pitjors moments que recorda la Marisa va ser el part. Afirma que ni el cos ni la ment estan preparats parir de manera natural. Amb l’ajuda mèdica però, ho va aconseguir. Tot plegat comporta un xoc emocional que va passant per diferents etapes amb el temps. La perplexitat inicial es va convertint en altres emocions com ara ràbia, tristesa o ansietat.
Marisa Subiñá (pacient servei dol perinatal Hospital de Mataró): El moment que comencen a passar coses i et confirmen que no va bé i que no marxaràs de l’hospital amb el teu nen... al principi entra molta ràbia perquè no encaixes el cop. Ja quan comences a plantar-te a la realitat i veus que no tens la teva panxa, no tens el teu nen... comences a adonar-te que és veritat, que no hi és, que ha passat això i que ho has d’assumir perquè a casa t’esperen i la vida segueix.
Per acompanyar les famílies en aquest procés, des de l’Hospital de Mataró s’ha formalitzat un protocol transversal per no deixar-les soles. Aquest protocol s’activa des del moment que es detecten complicacions en l’embaràs.
Mònica Martínez (ginecòloga de l’Hospital de Mataró): La majoria de casos són persones que no tenen idea i que els hi dones la notícia de que no hi ha batec i de cop, tota la seva construcció, la seva vida... s’ensorra. Acompanyar això és el principal. Després, evidentment, tots els protocols mèdics que s’han de seguir perquè això també sigui segur per la dona.
La Marisa reconeix que parlar de la pèrdua i haver rebut aquest servei de l’Hospital de Mataró l’ha ajudat a tirar endavant. En el seu cas, va poder-se acomiadar dels seus nadons i té impreses les petjades tant d’en Lucas com d’en Romeo.
Marisa Subiñá (pacient servei dol perinatal Hospital de Mataró): En tot moment em vaig sentir súper acollida, em van tractar amb un tacte humà i súper proper... Entenent que aquestes coses passen més sovint del que voldríem.
L’Hospital de Mataró va atendre l’any passat unes 40 famílies que van perdre els seus nadons a partir del segon trimestre de l’embaràs.
