El Dia Internacional de la Llengua Materna reivindica el llenguatge de signes

Són moltes les persones que diàriament són usuàries del llenguatge de signes. Tot i així, no és una llengua instaurada plenament en la vida quotidiana. Precisament aquest era el tema que es va tractar ahir en la taula rodona organitzada a la Sala d’Actes de la Biblioteca Pompeu Fabra. L’objectiu de l’acte era ben clar, avaluar la situació actual del llenguatge de signes i la seva importància.

Per sort, amb l’evolució de la tecnologia han arribat noves eines que faciliten la comunicació a la gent amb discapacitats auditives i de parla. Malgrat això, segons en Pere Cantenys, membre del centre de persones sordes del Maresme a Mataró, encara cal fer una aposta més contundent.

Un dels inconvenients que es troben les persones usuàries d’aquest llenguatge és la poca inversió per part de les institucions públiques. En els pressupostos, no s’hi contempla una partida suficient per arribar a cobrir tots els intèrprets necessaris en el sistema educatiu. A més, si bé és cert que hi ha gent que per compte propi s’interessa en aprendre la llengua de signes, moltes vegades acaben apuntant-se a un curs inicial que no proporciona un bon domini. És per aquest motiu que en Pere creu fermament que aquest llenguatge s’hauria d’impartir a les escoles tal com es fa amb l’anglès o el francès per exemple.

La taula rodona va anar a càrrec de Montxo Vicente, periodista i activista; Teresa Comas, mestra de l’Institut Miquel Biada; Sílvia Maresma i Pilar Viana, logopedes del CEE les Aigües; i Pere Cantenys.

Mitja hora abans, es va dur a terme una visita guiada per l’exposició ‘Les llengües dels catalans. Les llengües de Mataró’. Els alumnes de l’Institut Miquel Biada van ser els responsables de guiar als assistents pels diferents quadres exhibits a la Sala d’Actes de la Biblioteca Pompeu Fabra.