"Cap barri de Mataró té un carrer tant maco com l'avinguda Amèrica"

Antonia Bermúdez, veïna del barri del Palau, va arribar a Mataró amb la seva família quan només tenia 3 anys. Al Palau hi ha viscut els darrers 54 anys de la seva vida

L'Avinguda Amèrica travessa el barri del Palau, un veral divers i amb veïns de molts orígens diferents. Urbanitzada sobre el desviament que recull l'aigua de pluja i la canalitza fins a la Riera de Sant Simó, aquesta artèria està enmig d'un barri amb una forta implicació de l'Associació de Veïns per millorar-lo cada dia. Una d'aquestes veïnes implicades en la millora del barri és l'Antonia Bermúdez, una murciana que va arribar a Mataró amb només 3 anys. 

Vaig néixer a un petit poble a prop de Caravaca de la Cruz. La meva família va venir a Mataró a treballar, a buscar un futur millor. La primera casa a la que vam viure van ser les golfes d'un edifici de la Muralla de Sant Llorenç. El cap del meu pare ens va habilitar un pis a l'última planta de l'edifici i allà vaig créixer, prop de la plaça Santa Anna. 

Als anys 50 el que avui és el centre de Mataró era l'únic barri que existia a la ciutat. Cerdanyola, Rocafonda o el Palau no existien. L'Antonia va arribar al barri del Palau fa 54 anys, poc després de casar-se. Necessitaven un pis accessible perquè hi pogués viure còmodament la seva sogra, a la que l'Antonia cuidava. 

Vam venir a viure aquí, a l'Avinguda Amèrica, quan em vaig casar. La meva sogra estava malalta i no podia pujar escales. Jo la cuidava, però també havia de treballar. Aquí, al número 146 hi havia un local amb habitatge i ens el vam comprar. Així podia tenir-la a prop i treballar en el meu negoci de confecció. Moltes vegades cosia de nit.  

Quan els pares van poder tenir casa pròpia van anar molt a prop del Palau, a Rocafonda. Assegura l'Antonia que la primera casa que es va fer al barri és la dels seus pares. Una casa que estava envoltada de garrofers. 

La primera casa de Rocafonda va ser la dels meus pares, a mig d'un munt de garrofers. La construíem en diumenge, quan no es treballava.  

Ja urbanitzat el barri del Palau, l'Avinguda Amèrica es caracteritzava per tenir, a banda i banda, petits negocis i botigues. Però el desviament no ajudava al carrer. Estava obert i era font de problemes amb l'aigua quan plovia i les caigudes que havien patit no pocs veïns. 

El desviament estava tot obert i més d'una criatura havia caigut a dins i l'havíem hagut de treure. El meu marit n'havia tret més d'un. A banda que quan plovia l'aigua baixava amb molta força. La força i la lluita veïnal per acabar amb el problema, ens va portar a demanar que ho tapessin i ho urbanitzessin.  Amb insistència, ho vam aconseguir.

Des del barri ens agradaria que cobrissin la Riera de Sant Simó i la converteixin en un passeig fins al mar.  Tot i que tallen les canyes, la riera és un niu de rates.  

Un dels problemes al que s'enfronta el barri del Palau és l'incivisme de molts dels seus veïns a l'hora de llençar les escombraries. L'Antonia considera que si els veïns no es posen les piles i són més curosos el barri no lluirà el seu potencial. 

Tenim un problema amb la brutícia als carrers, l'incivisme és un problema. L'Ajuntament ja ve i neteja i treu els mobles abandonats al carrer, però si els veïns no som curosos i ho cuidem, el barri no llueix

Com a veïna activa que és, l'Antonia participa en l'organització i celebració de les festes del barri del Palau. De fet, és la cuinera oficial de la paella per a 500 persones que fan en el marc de les festes. Els ingredients són habituals però amb grans quantitats: 30kg d'arròs, 38 cabeces d'all, 28 pebrots vermells rostits al foc, el suc de 30 llimones, 15kg de tomàquet, 52 conills, 20kg de costella de porc, 15 litres d'oli d'oliva, pebre, sal, safrà i brou. 

La paella que fem és per 500 persones. Jo la cuino i decideixo què s'hi posa, però tinc ajuda. Jo sola no podria fer-ho tot. La meva filla, el meu gendre,  un noi que fa de taxista, tots hi posen de la seva part per tenir-la a punt pel dinar de la festa del barri.  El meu marit, en Papa Quico la feia sempre i quan va morir, ho vaig heretar jo.

L'Antonia troba a faltar més implicació de la gent del barri. De fet, fa una crida a que els veïns s'impliquin i lluitin pel Palau. 

Tothom va a la seva, sense implicar-se. Faig una crida, a tots els veïns, a implicar-se tant amb el barri com amb l'Associació de Veïns perquè si desapareix, ningú lluitarà pel Palau.