“Abans que obrissin els centres comercials per aquí no passava ningú”

L'Alberto Cano va arribar al Camí de la Serra quan el barri encara estava en construcció. Ha vist tots els canvis que s'hi han fet des de fa 28 anys

Nascut fa poques dècades pel creixement i expansió de Mataró, el Camí de la Serra, és probablement el barri més jove de la ciutat. Amb edificis de pisos i cases construïts no fa ni tres dècades, al veral es combinen edificis d’habitatges en propietat, d’altres que ja es van planificar pel lloguer. L’obra vista i carrers i voreres amples són característics del Camí de la Serra. Un barri que a diferència de la resta es va construir a base d’urbanisme.

Des que es van construir els edificis l’Alberto Cano hi ha viscut. Nascut a Rocafonda, la família va a anar al nou barri fa 28 anys, on el seu pare va obrir un bar que ell encara regenta. Hi van anar tant aviat, que van conviure un temps amb les obres per acabar d’enllestir els blocs.

Quan vam començar els paletes estaven acabant els blocs de pisos. No hi havia res aquí. Estàvem apartats de Mataró. Tant que aquí, a la Ronda Països Catalans, posàvem les taules de la terrassa a mig del carrer. No hi passava ningú per aquí

A diferència d’altres punts de Mataró, el Camí de la Serra no té associació de veïns. N’hi havia hagut però fa alguns anys es va acabar per dissoldre. L’Alberto reconeix que al barri li falten coses, però de forma individual no es pot fer res. La pressió, diu, s’ha de fer a través d’una associació veïnal.

Identitat de barri no n’hi ha. Però crec que això és una deriva que també passa a altres barris. La gent no vol compromisos

Li falten coses, però sense una associació de veïns que pugui pressionar no es pot fer res. Caldria una entitat així perquè un de sol no pot fer res

Temes com la neteja o el condicionament dels aparcaments són algunes de les reclamacions dels veïns del Camí de la Serra. En un barri situat a tocar de l’autopista, el soroll és constant. Fet que també provoca les queixes dels veïns que hi viuen més a prop.

La neteja o el condicionament dels aparcaments són coses que reclamem. Ara, molts veïns també es queixen del soroll de l’autopista. Estem al costat i se sent.

Al barri, els baixos dels edificis són majoritàriament locals comercials. N’hi ha d’oberts, però també molts tenen la persiana baixada permanentment. Durant una època van proliferar locals dedicats al sector tèxtil, però ara, pràcticament no n’hi ha. En canvi, sí que hi ha moltes barberies o bars, com el de l’Alberto. No considera que els altres siguin competència, sino una oportunitat d’atraure nous clients.

Tot el que sigui atraure gent és bo. No és competència. Que hi hagi molts negocis significa que els altres també et coneixen a tu i sempre és atracció de nous clients

Quan van construir el barri, pràcticament ningú passava per la ronda Països Catalans, però ara, l’anar i venir de cotxes és constant. Amb dos centres comercials, un dins del barri (el de Can Soleret) i l’altre a tocar (Mataró Park), la seva obertura va significar un canvi per aquest veïnat.

Aquí va començar a pujar gent quan van obrir el centre comercial. Abans ningú passejava per aquí. A partir d’aquell moment es va notar un canvi. Abans aquí només hi veies els veïns, però des que van obrir els centres comercials es va començar a notar un canvi

La pandèmia i les crisis no ho han posat fàcil. L’Alberto regenta un negoci familiar i això ho fa més fàcil, però tenir treballadors ho complica. Considera que ara per ara pot fer pocs canvis, l’únic al que gosa mirar és a obrir menys hores i dedicar més temps a viure i estar en família.

El més complicat ara és tenir treballadors. Això és un negoci familiar i ens ajustem. L’únic canvi que puc fer amb els anys és deixar d’obrir algun diumenge per descansar o treure hores de feina de sobre, però poca cosa més”