50 anys de la pèrdua de la Torre Llauder, paradigma de la destrucció del patrimoni mataroní

Mataró va perdre fa 50 anys la Torre Llauder, un element patrimonial de primer ordre. Es tractava d’un mas del segle XVII, que va donar nom al jaciment arqueològic, i que va ser construït a partir d’una torre fortificada del segle XVI. La destrossa, l’any 1970, d’aquest mas i del 80% del jaciment arqueològic amb el que comparteix nom, van representar un paradigma de la destrucció del patrimoni mataroní. Precisament per recordar aquests fets, dels que aquest 2020 se celebren 50 anys, l’Associació d’Amics de Ca l’Arenas ha organitzat aquest dijous una taula rodona a càrrec de tres membres del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, Robert Lleonart, l’arqueòleg municipal Joaquim García i Joan Turà.

A finals de la dictadura franquista, tot i que Torre Llauder era un mas catalogat a nivell estatal i europeu, l’Ajuntament d’aquella època va ignorar aquesta distinció per poder complir els seus objectius urbanístics, la construcció del polígon conegut com a “Espartero”. Una demolició que va representar l’inici d’un cicle de destrucció sistemàtica del patrimoni, segons apunten des del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró. Aquests fets també van portar a la Secció Arqueològica i altres entitats cíviques i culturals a emprendre una campanya de sensibilització ciutadana pel salvament del patrimoni comú.

Tot i que més del 80 per cent del jaciment arqueològic de Torre Llauder va ser destruït, continuen sent les restes més destacades a nivell de tot Catalunya i de l’estat espanyol d’una casa senyorial romana de la que va ser la província de la tarraconesa fa més de 2mil anys. Des de fa 6 anys, la secció d’arqueologia de l’Ajuntament de Mataró fa recerca durant dos mesos d’estiu a l’any i és campus universitari.

Informa: C.Sánchez/ P.Villà