La sang, imprescindible tot l’any

Cada estiu les reserves de sang baixen prop d’un 20%. Davant d’aquesta previsió, cada temporada el Banc de Sang i Teixits dibuixa una campanya especial per insistir en la importància de donar sang fins i tot durant les vacances, un moment on canvien els hàbits. De fet, les ubicacions de les campanyes habituals també varien i es fan en aquells punts del territori on es concentra més gent, com la costa.

Aquest any no hi ha hagut sorpreses, però aquest desplegament ha permès mantenir les reserves. Actualment n’hi ha per cinc dies.

Cristina Valverde, cap de Promoció del Banc de Sang i Teixits: “No és l’ideal. L’òptim és tenir reserves per vuit dies. Tot i així, anem insistint que tornant de vacances i reprenem les rutines habituals, comencem també a pensar que cal donar sang si no ho hem fet aquest estiu. Perquè la necessitat és constant, en necessitem tot l’any”

Quan es fa una donació, la bossa arriba al Banc, on s’analitza per garantir-ne una transfusió segura i se’n fraccionen els components. D’una bossa de sang se n’obtenen tres: una de plasma, una de plaquetes i una de globus vermells. Aquests duren 42 dies, però les plaquetes caduquen al cap de 5 i, a més, se n’extreuen poques de cada donació. Aquesta dificultat per obtenir-ne marca que la necessitat sigui constant i diària.

Cristina Valverde, cap de Promoció del Banc de Sang i Teixits: “A Catalunya tenim gent molta solidària i sempre que demanem sang els donants estan molt disposats a donar-ne. Saben, sobretot, que hi ha grups sanguinis com el 0-, del qual a vegades anem més baixos de reserves, i de seguida que ens hi posem en contacte responen immediatament. Però hem d’anar insistint perquè ens calen nous donants, és molt important que les persones joves estiguin conscienciades de la importància i la necessitat, perquè ens pot tocar a nosaltres, a algun familiar o amic. Necessitem la sang per viure”

Maria Salvat, donant de sang: “Soc donant habitual. Fa molts anys que dono sang per solidaritat, perquè és un component que es necessita molt per operacions i accidents. He vingut avui perquè m’anava bé i ho tenia al costat de casa. Intento donar almenys dos o tres cops l’any”

Jaume March, donant de sang: “Abans era donant esporàdic, però des de fa un any i mig dono sang de forma periòdica. Al començament va ser perquè vaig tenir un problema amb un fill, que necessitava transfusió, i em van proposar donar sang. Ja passats uns anys ho he anat fent de forma periòdica perquè a mi no em suposa cap problema i és un acte necessari; fa falta sang”

La donació d’aquest divendres al Casal de l’Aliança també ha servit per donar plasma. Els requisits són els mateixos, tenir entre 18 i 70 anys, pesar més de 50 quilos i trobar-se bé de salut. Però el temps de donació varia. Mentre en una donació de sang la bossa s’omple en 5 o 10 minuts, en la de plasma augmenta fins a la mitja hora o els tres quarts, perquè s’extreu només una part de la sang i es retorna la resta durant la donació.

Cristina Valverde, cap de Promoció del Banc de Sang i Teixits: “Tenim molt al cap la donació de sang i és molt important, perquè les reserves les comptem amb la sang, que caduca. Però cada vegada necessitem més donants de plasma, perquè es fa servir en molts tractaments en malalties amb les defenses baixes, per exemple, o a qui falta alguna proteïna a la sang. Aquestes malalties es tracten directament amb els hemoglobines, les proteïnes que té el plasma”

Àngels Manté, donant de plasma: “En dono perquè és una substància necessària per a molts tractaments. Jo era donant de sang habitual i sovint fan campanyes per donar plasma. Hi ha una part de la societat que sí està conscienciada que la sang i el plasma no es poden fabrica i són molt necessaris per a molta gent”

La freqüència de donació també és diferent. Es pot donar plasma cada 15 dies, però amb la sang han de passar dos mesos entre donació i només es pot fer tres vegades l’any en el cas de les dones i quatre en el cas dels homes.

A partir d’aquest setembre, amb la tornada de la rutina, s’intensificaran les campanyes habituals als municipis, però també en escoles, universitats i empreses.