L'exregidor de l'antiga federació nacionalista, Quim Fernàndez, ha estat 23 anys a l'Ajuntament sota la disciplina de 4 alcaldables diferents
Tot i que els darrers 4 anys ha estat apartat de la vida política local, Quim Fernàndez va entrar a l'Ajuntament de Mataró el 1996. Des d'aleshores no se'n va moure fins a l'any 2019. Per tant, s'ha mantingut sota la disciplina de 4 alcaldables diferents: Josep Mañach, Ramon Camp, Joaquim Esperalba i Joan Mora. Després d'anys a l'oposició fent de portaveu del grup municipal de CiU, l'any 2011, amb Joan Mora d'alcalde, va ocupar la regidoria de Cultura, Participació Ciutadana i Nova ciutadania.
Home de partit, etern número 2 i bregat amb mil batalles, Fernàndez va aconseguir liderar la llista de l'antiga CiU el 2015. Ho feia després que l'extinta federació nacionalista, capitanejada per Joan Mora, aconseguís arrabassar l'alcaldia als socialistes en una fita històrica per a la ciutat de Mataró i que Mora anunciés, de sorpresa, que no repetiria.
Quim Fernàndez no va conservar la vara de batlle per CiU, però sí mantenir-se en el govern municipal com a soci del PSC de David Bote. Un bipartit, això sí, que no va acabar el mandat. El 2017, i davant de les evidents desavinences entre uns i altres pel referèndum de l'1 d'octubre, van trencar un acord que feia aigües.
Declaradament independentista, ara diu que no té carnet de cap partit, però des de principis dels anys 80 militava a Convergència Democràtica de Catalunya. De fet, hi va ostentar diversos càrrecs, com ara la presidència local, fins que el 2019 va perdre el control del partit i també el seient de regidor.
Al llarg dels 23 anys a l'Ajuntament, Fernàndez n'ha vist de tots colors. Va ser l'artífex de la fusió de la ràdio i la televisió a Mataró. La recuperació del Cafè Nou i de l'edifici de la Presó, convertit en seu del Museu d'Art Contemporani o la implantació dels pressupostos participatius, formen part d'algunes de les seves llums, però també hi ha hagut ombres.
Una de les més sonades va ser la signatura d'un pacte secret amb el PP, segons el qual els populars havien d'incorporar-se a l'equip de govern de Joan Mora o les disculpes que va haver de demanar quan un dels seus fills es va disfressar de Guàrdia Urbana amb un test al cap, fent mofa d'una agressió a un agent que va quedar paraplègic. En aquest capítol també destacaria la supressió del Festival Shakespeare o el tancament de Can Xalant com a centre de creació i pensament contemporani.
