La capital del Maresme tanca els col·legis electorals amb un 51,61% de participació, pràcticament 4 punts menys que al conjunt de Catalunya
Obtenir un regidor a l’Ajuntament de Mataró ha estat aquesta vegada més barat. Si en els comicis anteriors el regidor s’aconseguia amb 2.768 vots, com en el cas de 2019, aquesta vegada només n’han calgut 2.293. Una xifra que s’assembla més a la de les eleccions municipals de 2015, quan en van caldre 2.248. La baixada de la participació ha fet, doncs, més fàcil assolir representació als ajuntaments a les formacions més petites. Un exemple és la CUP que el 2019 va quedar fora del consistori mataroní amb 2.623 vots i aquesta vegada col·loca el seu cap de llista a l’Ajuntament amb 2.441 suports, 182 vots menys que els anteriors comicis locals.
La davallada de la participació a Mataró d’aquest 28 de maig ja es començava a insinuar amb les primeres dades. A les dues del migdia, Mataró se situava pràcticament sis punts menys que el 2019. A les sis de la tarda la diferència ja era de quasi 10 punts i a les vuit del vespre es confirmava que la capital del Maresme registrava amb un 51,61 per cent de participació, la segona dada més baixa de la història del municipi en unes eleccions municipals. La més baixa va ser el 2007 amb un 46,77 per cent de participació. Pel que fa a Catalunya la xifra s’ha enfilat aquesta vegada fins al 55,55 per cent, 9 punts menys que ara fa quatre anys.
Si ens fixem en els comicis que han tingut lloc a Mataró des de 2011, les participacions més elevades es registren el 2017 amb les eleccions al Parlament de Catalunya i el 2019 amb les eleccions generals. En contraposició hi ha les eleccions al Parlament Europeu del 2014 o les municipals del 2011 que freguen el 50 per cent.
Informa: M.Gómez
