Primer pas per ampliar el centre de la ciutat més enllà del carrer Sant Benet

El ple aprova inicialment la modificació del Pla General d’Ordenació i regeneració urbana de l’entorn del carrer Biada i el carrer Goya, que vol fer créixer el centre de la ciutat, d’acord amb el Pla d’Impuls del Centre

Cruïlla del carrer Biada i Tetuan

Pas endavant per a la reconversió urbanística de part del carrer Miquel Biada i els seus entorns. El ple d’aquest passat dijous va aprovar la modificació puntual del Pla General  d’ordenació i de regeneració urbana de la zona amb els vots a favor del govern. El projecte, que va d’acord amb el que planteja el Pla d’Impuls del Centre, contempla la reurbanització i pacificació de la zona per dotar-la d’una nova centralitat i potenciar-ne el seu caràcter comercial. En aquest sentit es preveu la transformació del teixit industrial existent en l’àmbit de les illes delimitades pel carrer Miquel Biada, Tetuan, Velazquez i Prim i fa referència concretament sobre les finques que han acollit usos industrials i actualment estan en desús. En l’ordenació s’ha previst el manteniment d’alguns d’aquests edificis industrials ja catalogats, que s’integrarien amb les noves edificacions per crear un paisatge urbà que recordi el passat industrial d’aquesta part de la ciutat, als que es donaria usos residencials o terciaris. Pel que fa als espais lliures es preveu una plaça enjardinada en el centre de l’illa nord pel carrer Goya i també un nou espai públic a l’illa sud, a la cantonada dels carrers Miquel Biada i Tetuan, on inicialment hi havia la previsió de reconstruir-hi la Nau de Can Fàbregas i actualment hi ha una zona d’aparcament públic. També es preveu la pacificació de la mobilitat de la zona amb preferència per a vianants i bicicletes i la introducció de bancs de descans, arbrat i vegetació en superfície. L’actuació no només dotaria d’una nova centralitat a la ciutat, sinó que també potenciaria l’eix cívic i comercial Sant Benet-Plaça de les Tereses-Sant Josep, així com la plaça de Cuba i els seus entorns.

La nova proposta manté l’índex d’edificabilitat dels anteriors planejaments i la distribució d’usos: un 75% per a usos residencials (19.136 m2 de sostre) i un 25% a usos terciaris (6.378 m2 de sostre). El 30% dels nous habitatges estaran destinats a protecció oficial i s’ubicaran en una nova edificació amb façana al carrer de Francisco Goya. Després de l’aprovació inicial per part del Ple, el nou planejament ha de superar un període  d’exposició pública de 30 dies des de la publicació al BOP. El document tornarà al Ple per a la seva aprovació provisional i el vistiplau definitiu correspondrà a la Generalitat.

L'oposició, entre l'abstenció i el vot contrari

La proposta no va comptar amb el suport de l’oposició. En el cas de Ciutadans la formació va votar-hi en contra al considerar que aquesta és una actuació a pedaços ja que queden fora del planejament algunes de les finques de les dues illes que el conformen. La seva portaveu, Cristina Sancho, també va voler fer èmfasi sobre el solar buit de Can Fàbregas, que tot i quedar fora d’aquest planejament, considera, és un punt clau en aquesta nova centralitat que es vol atorgar a la zona.

Per la seva banda, Junts per Mataró s’hi va abstenir. Alfons Canela, líder de Junts per Mataró considera que tot i no poder treballar el projecte en tota la seva globalitat, aquest pot ser positiu per la ciutat, ja que permetrà donar un impuls a la zona. Pel que fa als usos dels espais, i sobretot en referència als terciaris, va demanar que els locals es facin en funció de les necessitats del mercat, en quant a mida i lluminositat per evitar que quedin buits, com ja ha passat en d’altres actuacions.

Finalment, l’abstenció també va ser el sentit del vot d’ERC-MES. Francesc Teixidó, cap del grup municipal i líder de l’oposició va afirmar, que tot i els elements positius que implica el projecte, la seva formació vol veure el desenvolupament conjunt de tota l’àrea, sense deixar-ne edificis fora i alhora tenint en compte el punt principal de la zona, el solar de Can Fàbregas, propietat actualment del Corte Ingés. En aquest sentit, dir que per ara, el projecte d'implantació d'un centre comercial a l'epai segueix en fase de revisió.

 

Informa: A.Gual