L'esport escolar tanca temporada amb la Marató Escolar

800 alumnes de 15 escoles han participat del darrer acte de la temporada

Els Jocs Escolars han tancat definitivament temporada aquest dissabte amb la última activitat. La marató escolar a la que hi ha participat 15 escoles

Una prova que es feia coincidir amb la disputa de la Mitja Marató, cita que de moment està aparcada.

L'escenari ha estat el passeig de la Marina, i amb 800 nens i nenes des de P5 fins a l'ESO.

Els participants van haver de recórrer distàncies des dels 400 m pels més petits fins a 1.200 m per als més grans

La cita entrava també en el mou-te amb cor, ja que també tenia una iniciativa solidària, en aquest cas amb l'entitat "SomGrocsPau", que pretén ajudar a l'hospital de Sant Joan de Déu, en la recerca de la cura de les malalties minoritàries.

Valoració de la temporada dels Jocs Escolars

Un cop acabada tota la competició, aquesta setmana s'ha portat a terme al Centre Cívic del Pla d'en Boet la reunió de valoració de la present edició dels Jocs Escolars. Una reunió que va ocmptar amb les persones coordinadores, el Servei d'Esports de l'Ajuntament i la pròpia regidora Beatriz Delgado.

FVSU1TJWQAEF8eA.jpg

Els Jocs Escolars també han estat protagonistes de la Tertúlia Esportiva del dilluns.

Els tres convidats han estat d’acord en potenciar-lo, a l’hora que se l’ha de dotar d’eines per poder millorar-lo.

Àlvar Julian és el president del Club Volei Mataró, vicepresident de la Federació Catalana de Voleibol, i també tresorer del consell esportiu del Maresme, que organitza els Jocs Escolars a la comarca.

Àlvar Julian, tresorer del consell esportiu del Maresme. S’ha de creure n l’esport escolar. És una eina essencial per molts temes, des dels temes físics fins als valors. I crec que és absurd que els pare si mares, per comoditats X, vagin a federar un nen de 3 i 4 anys.

En aquest sentit, Sílvia Treviñó, defensava el fet que els nenes han de desenvolupar una coordinació en els primers anys de la seva vida, i és important no centrar-se en un treball específic.

Sílvia Treviño, metgessa de l’esport. L’especialització precoç, sobretot a nivell psicomotriu, no és bona. Els posem massa d’hora en un esport que només fan una cosa. L’esport és perquè s’ho passin bé. I aquest és el concepte.

Treviño també reclama més hores d’educació física a les escoles, una iniciativa recolzada pel tercer tertulià. El professor i investigador de Ciències de l’Esport a Blanquerna  - Universitat Ramon Llull, Bernat Buscà, que al mateix temps posa com a exemple diversos estudis per rebatre la opció de l’especialització precoç.

Bernat Buscà, professor i investigador de Ciències de l’Esport a Blanquerna  - Universitat Ramon Llull. No hi ha justificació per l’especialització precoç. S’ha estudiat molt i no se n’ha trobat. Hi ha estudis sobre esportistes olímpics o sobre esportistes nord americans en lligues universitàries. En aquest cas només un 20 per cent dels que arriben a jugar aquestes lligues s’han especialitzat abans dels 15 o 16 anys. Prop d’un 80 per cent es va especialitzar a partir d’aquesta edat, no als 6 o 7 anys.

Buscà, però, assegura que realment si que hi ha un motiu. Que no és altre que el de cobrar les fitxes i ingressar quotes

<div id='embed-alacarta-6832' style='width: 100%;height:100%;'></div><script src='//www.alacarta.cat/js/embed.js' data-container='embed-alacarta-6832' data-src='62a9e5e975d4c627580b7069'></script>