Banyades d’argent

La selecció espanyola de waterpolo femení s’han penjat la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Tòquio. Les mataronines Marta Bach, Roser Tarragó repeteixen el metall aconseguit a Londres 2012, així com les jugadores del CNM Anni Espar i Elena Sánchez

Foto: @rfen
El somriure de les medallistes

La selecció espanyola femenina de waterpolo buscava aquest matí (hora peninsular) l'únic or que li faltava, l'Olímpic. I ho feia davant la seva bèstia negre. Uns Estats Units que demostrava

Un gol de Roser Tarragó va ser l’únic bri d’esperança en els primers 8 minuts. Arribava amb un 0 a 2 inicial, i les espanyoles han tingut opció de poder empatar el duel a 2. Però el primer quart acabava amb el marcador de 1 a 4. La diferència de tres gols s’ha mantingut en el segon quart. 3 a 7, després d’un parcial de 2 a 3 favorable a les nord-americanes.

El tercer quart ha començat a decantar la balança, i amb un 0 a 5 la final s’ha acabat de decantar. I e cert és que l’efectivitat de la selecció espanyola ha estat molt pobre. Jugadores especialment prolífiques en atac com Anni Espar o Judit Forca no han, en cap moment del partit, superar la porteria d’Ashley Johnson. I de fet, el tant per cent d’encert de les jugadores espanyoles només ha estat d’un 16%. Només 5 dels 32 llançaments realitzat han acabat al fons de la porteria nord americana. I d’aquest 32 només 15 entre els tres pals. Si a aquesta manca d’efectivitat li sumem que les nord americanes han estat especialment encertades en el llançament, s’acaba entenent la victòria i la diferència final de 5 a 14. En una segona meitat que acabava amb un parcial de 1 a 7.

Una de les notícies ha estat el debut d’Elena Sánchez a la porteria espanyola. Després de no ser convocada en els partits anteriors dels Jocs, avui Micky Oca li ha donat els darrers instants, amb 1 aturada i 1 gol encaixat. Qui ha quedat fora de la final ha estat Clara Espar.

Una selecció espanyola que des de la plata de Londres suma 1 Mundial, 2 Europeus, 2 plates Mundials i 1 Bronze Europeu. Un gruix de 7 medalles que s’amplia amb el segon metall olímpic. Encara queda, però, l’or Olímpic, que haurà d’esperar. Davant ha topat dos cops amb una selecció que porta 24 finals guanyades, de forma consecutiva i que ara mateix és l’actual campiona Olímpica, Mundial i Continental. I ho porta fent els últims 6 anys.