Aquesta finca, gestionada per la Fundació El Maresme, acull setmanalment alumnes d'escoles d'arreu de Catalunya per transferir-los coneixements sobre el món de l'apicultura alhora que els consciència sobre la funció d'aquests éssers vius a l'ecosistema.
A l’interior de la finca de Can Parcala s’hi duu a terme un projecte ben especial. La Fundació El Maresme es fa càrrec del manteniment de l’indret i, a la vegada, ofereixen tallers d’apicultura a centres educatius. Aquesta singular activitat permet que els alumnes prenguin consciència de la funció vital que desenvolupen les abelles dins l’ecosistema. El mètode que es fa servir segons assegura en Txema, abellaire de Can Parcala, “marca un abans i un després” a tots els participants independentment de la seva edat.
Txema (abellaire de Can Parcala): Els tallers són per intentar fer conscients a les persones que passen de la fragilitat del nostre ecosistema i de l’abell com a animal i la seva funció pol·linitzadora. Com coses tan petites, són essencials perquè hi hagi vida. Aquí farem la pregunta de per què són importants les abelles i és probable que ens diguin perquè fan mel. Quan acabem l’activitat, farem la mateixa pregunta i a veure què ens responen després.
En el cas d’aquest dijous, una dotzena d’alumnes del SIEI (suport intensiu d'escolarització inclusiva) de l’Institut Damià Campeny han visitat la finca i han participat en el taller d’apicultura. Com identificar cada tipus d’abella (si són vespes, abelles o abelles negres catalanes per exemple); que el blau, el lila i el rosa són els colors que més les atrauen; quines són les funcions d’aquests éssers vius a la natura; o com s’ha d’interactuar amb ells han estat els temes que han centrat l’explicació inicial de l’activitat.
Martí (alumne de l’Institut Damià Campeny): L’important de les abelles és que sense elles no podríem viure.
Guiu (alumne de l’Institut Damià Campeny): Ens han explicat com les hem de tractar, com d’importants són a les nostres vides... i ens hem adonat que sense les abelles la vida no podria existir.
Al llarg del taller, a banda d’en Txema, els alumnes del Damià Campeny també han estat acompanyats de tres membres de la Fundació el Maresme que treballen a Can Parcala. Són en David, en Gerard i l’Oriol i tots tres destaquen què és el que més els agrada de la seva feina i quina és la clau per relacionar-se amb les abelles.
David (membres de la Fundació Maresme a Can Parcala): Can Parcala és un lloc maco, aquí estem molt bé i venim a aprendre i a fer coses noves.
Gerard (membres de la Fundació Maresme a Can Parcala): M’encanten les abelles. Treballo sense guants, puc tocar la caixa sense guants i no em piquen mai. M’ho passo bé.
Oriol (membres de la Fundació Maresme a Can Parcala): El que fem és parlar amb les abelles amb el cap i amb el cor.
Amb els coneixements apresos i vestits per l’ocasió, arribava el moment de veure abelles de prop. A Can Parcala tenen uns 180 ruscs i en cadascun d’ells hi poden viure entre 40 i 60.000 abelles. D’aquests, en tenen dos seleccionats per dur a terme el taller. Dos ruscs que els han permès als alumnes viure un moment màgic inclús a aquells que partien d’una por considerable cap a les abelles.
Martí (alumne de l’Institut Damià Campeny): El que més m’ha agradat ha estat veure el rusc. M’he quedat amb ganes de més.
Guiu (alumne de l’Institut Damià Campeny): Jo tinc bastanta por de les abelles. Per mi ha estat molt xulo aprendre certes coses i puc dir que marxo tenint menys por de les abelles.
La funció educativa, alhora que social, que desenvolupen els integrants de Can Parcala, ha distingit l’indret com a un espai pràcticament únic a tota Europa. Prova d’això és la valoració més que positiva que en fan els alumnes que al llarg del curs visiten aquesta instal·lació.
