Fins al 27 de març el Port d’Arenys fa l’aturada biològica anual imposada per la UE per regenerar la fauna marina. Dos mesos sense activitat pels pescadors, que lamenten que se’ls assenyali com els únics responsables de la transformació del fons marí

Les xarxes que aquests dies hi ha al terra del Port d’Arenys de Mar estan aturades. S’estan arreglant perquè durant 10 setmanes, fins al 27 de març, la flota d’arrossegament no pot sortir a pescar. En altres paraules, ha d’aturar la seva activitat per facilitar la regeneració de la fauna marina. És una mesura que ve imposada des de la Unió Europea i que s’aplica anualment, però quina és la incidència que té en el dia a dia dels pescadors?
Aleix Roca, armador d’arrossegament: “Ens estan posant una política pesquera totalment destructiva pel sector. No podrem aguantar. Ara hem de parar 10 setmanes, dos mesos i mig. A part d’aquest temps, des de Brussel·les et donen un nombre determinat de dies per l’any. La meva embarcació, per exemple, només pot sortir a pescar 150 dies l’any. És a dir, quasi dos mesos més. M’agradaria veure si qualsevol empresa pot aguantar treballant només 8 mesos l’any però pagant els impostos pels 12 mesos.”
Fa anys que el sector pesquer aplica mesures de sostenibilitat per iniciativa pròpia. Les aturades biològiques no són noves ni en l’encerclament ni en l’arrossegament. Però la política pesquera comuna cada vegada estira més els temps i actualment aquestes vedes duren entre dos mesos i dos mesos i mig. Els pescadors denuncien que es tracta d’una política pesquera errònia que no ha estat dissenyada pensant en la realitat del Mediterrani.
Toni Marzoa, patró major Confraria de Pescadors de Sant Elm: “El problema és que les estructures que donen suport a tota l’activitat pesquera perquè les barques puguin fer la seva feina, com és el cas de les confraries, es queden sense activitat. Ara portem des del mes de desembre amb l’encerclament aturat i ho continua estant, i des del dia 13 de gener s’hi ha afegit l’arrossegament. Per tant, en ports com el d’Arenys, ara mateix no hi ha activitat.”
En canvi, s’ha de mantenir tota una sèrie de costos d’aquelles estructures que continuen en actiu malgrat l’aturada de l’activitat. Una despesa que no es compensa de cap manera.
Toni Marzoa, patró major Confraria de Pescadors de Sant Elm: “Hi ha uns espais, uns cànons, uns costos de les plantilles i energètics que s’han de mantenir tinguis el nivell d’activitat que tinguis. Perquè necessites unes estructures mínimes. Però el retorn que s’obté amb la subhasta de les captures no ho cobreix. Estem a zero en aquest sentit. Sí s’han previst mesures de suport -que mai arriben quan fan falta- per a les empreses armadores i les tripulacions, però també cal pensar en què les estructures necessiten algun tipus de política específica.”
A aquesta falta d’ajudes s’hi afegeixen els efectes del canvi climàtic, que alteren per exemple la temperatura de l’aigua, situant-la uns graus per sobre del que és habitual.
Aleix Roca, armador d’arrossegament: “Tot això afecta en el medi. Hi ha espècies de peixos que desapareixen, n’hi ha d’invasores que venen d’aigües més calentes i s’estableixen aquí... Tot està canviant. Però sembla que els únics culpables siguem els pescadors. També tenim la contaminació. Aquesta zona és una de les més contaminades. Si tu tens una peixera a casa i cada dia li tires un rajolí de lleixiu, al final es convertirà en un medi on no hi podrà viure ningú. És el que està passant aquí i nosaltres estem carregant amb la culpa.”
Els pescadors lamenten que no es tingui en compte i se’ls assenyali a ells com a únics responsables de la transformació del fons marí.