El creixement de l'atur, un dels efectes més negatius de la pandèmia a Mataró

La xifra de desocupació supera les 10.000 persones a la ciutat, un topall que no es traspassava des del 2017

La pandèmia ha provocat que el 2021 hagi començat amb pujades a les xifres de desocupació. L’augment és sobretot alarmant si les comparem amb les de l’any passat, quan el coronavirus encara estava per arribar. Els darrers registres apunten que aquest 2021 hi ha més de 1.700 mataronins més sense feina respecte de l’any passat.

De fet la tendència a l’alça s’arrossega i és que el primer mes de l’any ja començava amb una pujada significativa, gairebé 2000 persones més desocupades respecte del gener del 2020.

Un panorama laboral que la pandèmia ha colpejat durament. Abans de la COVID, l’any 2020 va començar amb perspectives força positives. El gener del 2020 donava el tret de sortida amb una reducció de l’atur a Mataró i Maresme. Tot i que no és així a Catalunya i Espanya, a la ciutat hi ha 21 persones aturades menys. Una lleugera reducció que deixava 8.453 persones aturades a la ciutat. La taxa d'atur se situava en el 13,6%.

El febrer de 2020, Mataró va patir un lleuger repunt en les xifres d’atur després de tres mesos en descens i 200 persones s’afegeixen a les llistes de desocupats. En aquell moment hi havia 8.654 persones sense feina.

La patacada és evident el mes de març, convertint-se en el tercer més de l’any amb més atur de la darrera dècada. Recordem que el 14 de març va començar l’estat d’alarma, 353 persones perden la feina i es supera el llindar dels 9.000 aturats, que feia gairebé feia dos anys que no es traspassava. En aquell moment al Maresme, CCOO calculava que hi podria haver més de 1.300 persones a qui se’ls hi ha aplicat un ERTO.

El mes d’abril l’atur experimenta una pujada històrica a Mataró amb un creixement de 1000 persones, a tocar de les 10.000 persones aturades, concretament 9.960, i amb un percentatge torna a apropar-se al 15 per cent.

El mes de maig ja se superen els 10.000 aturats, una xifra a la qual la ciutat no arribava des de l’abril del 2017. Concretament, es comptabilitzaven 10.155 mataronins a les llistes de desocupació, 195 més que a finals d’abril. De tota manera, representava la pujada menys pronunciada del 2020. La taxa de desocupació, però s’enfilava fins al 16,4% situant Mataró com el segon municipi de la província de Barcelona de més de 50 mil habitants amb la taxa d’atur més elevada, per darrere de Manresa.

A partir del juny, però la tendència es reverteix. Per primer mes, des de fa 4, l’atur comença a baixar a Mataró i es registren 200 persones menys a les llistes de desocupació. L’atur també continua a la baixa el mes de juliol. La xifra de desocupació torna a baixar de 10.000 i se situa en les 9.800 persones desocupades.

A l’agost, les xifres tornen a pujar en 315 persones desocupades més que el mes anterior, deixant a la ciutat un total de 10.153 aturats i continuen en lleugera pujada, mantenint-se per sobre les 10.000, el mes de setembre. Una xifra força similar a la de l’octubre, quan el nombre d’aturats només ha baixat en una vuitantena de persones.

Al novembre, la ciutat registra un nou, tot i que moderat, repunt i la xifra de persones sense feina arriba a les 10.104, el que representa una seixantena més de persones sense feina.

El 2020 tancava amb el pitjor registre d'aturats dels últims quatre anys. La crisi econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19 ha fet que l'any hagi acabat amb 10.306 persones a les llistes de desocupats i una taxa d'atur del 16,43%.

Les dades d'aturats deixen fora els treballadors afectats per ERTO

Unes dades, les de l’atur, que no contemplen la situació d’aquells treballadors que es troben en ERTO, l’expedient de regulació temporal d’ocupació, una mesura establerta pel govern de l’estat amb la que es pretenia evitar acomiadaments i tancaments d’empreses.

En termes acumulats, de gener a desembre del 2020 a Mataró es van registrar un total de 2.120 ERTO a Mataró. Aquests expedients han afectat la ciutat a 13.152 persones treballadores, 11.481 amb suspensió de contracte, 1.600 amb reducció de jornada i 71 amb extinció de contracte.

Els sectors més afectats a la ciutat han estat, per aquest ordre, el de l’hostaleria, amb més de 500 ERTOS, el comerç a l’engròs i al detall, amb més de 490 expedients i a les indústries manufactureres se n’han registrat 269.

L'empitjorament del panorama laboral té efectes directes en la qualitat de vida de la ciutadania

Acomiadaments i situacions laborals que s’han vist perjudicades directament per les aturades d’activitats de la pandèmia i que han afectat inevitablement en la qualitat de vida de moltes famílies mataronines. Algunes d’elles s’han trobat per primera vegada amb problemes per poder pagar els subministraments, els seus habitatges o fins i tot béns de primera necessitat com roba o menjar. De fet, Càritas va atendre el mes de maig, en el primer impacte de la COVID, un total de 170 noves famílies. Persones a qui mai havia hagut d’atendre. En total va haver de donar servei a 440 famílies, comptant amb les que ja atenia abans.

Com a balanç de l’any passat, Càritas de Mataró ha fet de mitjana 500 lliuraments més de menjar cada mes aquest 2020 respecte de l’any anterior. L’any passat es van fer prop de 2.300 lliuraments de mitjana al mes i aquest 2020 han estat uns 2.800 de mitjana mensual. Unes dades que assenyalen el mes de maig com el més complicat d’aquest any, quan l’entitat va haver de fer 4213 lliuraments. Les xifres s’han anat estabilitzant des d’aleshores, però en total, durant el 2020, s’han fet 31.180 lliuraments, i durant l’any anterior se’n van fer una mica més de 25.300.

Informa: C.Sánchez/S.Ruiz