El Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història, el Grup d'Història del Casal i el Museu-Arxiu de Santa Maria argumenten que el jaciment és important per explicar 'l'origen de l'actual Mataró i el nom de la ciutat' i demanen conservar-lo allà on és.
El Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història, el Grup d’Història del Casal i el Museu-Arxiu de Santa Maria impulsen un manifest en defensa del jaciment arqueològic de Ca la Madrona.
Al jaciment s’han localitzat restes romanes i visigòtiques, amb més d’un centenar de tombes. Un dels signants del manifest és l’exarqueòleg municipal, Quim Garcia, que ha afirmat a l’Entrevista de Mataró Ràdio que la importància del jaciment està en les restes visigòtiques.
QUIM GARCIA, arqueòleg
Estic veient que és un jaciment únic a Catalunya. És que no és únic a Mataró, és únic a Catalunya, perquè no hi ha jaciments d’època visigòtica. Ens trobem davant d’un cementiri que, segurament, al costat, hi ha la zona d’hàbitat, on vivien aquestes persones que eren enterrades aquí. Que segurament no són d’aquí, venen migrats de centreeuropa; no són els hispanoromans que evolucionen de la ciutat romana d’Ilruo. I d’aquí podria venir aquest famós document, aquest nom de la Civitas Fracta. Que tothom en parlava i ningú sabia interpretar què volia. Perquè, en llatí, Civitas Fracta vol dir ciutat trencada, partida. Clar, segurament el que ens està dient és que són dos nuclis de població, un autòcton i un altre migrat. I estan a 1.500 metres de distància els uns dels altres, però no es barregen entre ells.
De moment, el manifest en defensa del jaciment impulsat per les tres entitats, ha rebut l’adhesió d’una quinzena més d’entitats i una seixantena de persones a títol personal.
MARIA MAJÓ, activista veïnal Rocafonda
El que demana és que sigui un bé cultural d’interès local, com a mínim. Segona, que no es belluguin del lloc. I tercera que es dignifiquin i que es faci tot el procés d’interpretació i els que no som arqueòlegs ni historiadors puguem entendre això.
El jaciment de Ca la Madrona s’ha posat al descobert amb les prospeccions prèvies a la construcció del Parc de l’Economia Circular, impulsat pel Consorci per al Tractament de Residus Sòlids del Maresme i l’Ajuntament de Mataró. El Parc, presentat com a innovador i pioner a nivell europeu, té un cost de 118 milions d’euros. Tot i que l’Ajuntament aposta per reubicar les restes arqueològiques en un espai proper, la decisió final depèn de la Generalitat que, segons va explicar el regidor Xesco Gomar durant el Ple Municipal, és que té les competències per decidir què s’ha de fer.
