'Encara hi ha algú al bosc' s'estrena al Monumental

L'obra reivindica el paper de les dones violades durant la guerra de Bòsnia i dels fills que van néixer fruit d'aquestes agressions

De la mà del director Joan Arqué i la dramaturga Anna Maria Ricart s'ha dut a terme una de les obres amb més càrrega de denúncia i de reflexió del teatre català en els darrers anys i que després de passar amb èxit pel Teatre de Salt en el marc del Temporada Alta arriba al Teatre Monumental de Mataró.

L'obra ens trasllada als inicis dels anys noranta i ens visibilitza el conflicte des de dos punts de vista ben diferents i contraposats com són, per una banda, la Barcelona olímpica del 92 que celebrava el triomf de la primera Copa d'Europa de futbol per part del Barça i, per l'altra, Bòsnia i Hercegovina, un país submergit en l'horror de la guerra i en plena espiral de destrucció i de mort. En aquest context la peça posa èmfasis a les agressions sexuals i a les violacions a les dones del bàndol perdedor que es cometien amb total impunitat. Fruit d'aquestes agressions naixien centenars de nens que un cop van créixer van patir el trauma de saber que el seu pare era un violador i que ells mateixos eren rebutjats per les seves famílies per ser fills dels enemics. El seu director, Joan Arqué, defineix la seva obra com un intent de donar veu i posar gestos a les dures conseqüències de la guerra i reivindicar, d'aquesta manera, l'oblit del conflicte.

La guerra dels Balcans va ser una de les pitjors massacres que va viure Europa on van morir més de 100.000 persones víctimes de neteges ètniques, una tragèdia a la qual cal sumar la gran crisi humanitària que es va produir amb gairebé 2 milions de desplaçats i que encara avui, tot i els acords de pau, les ferides no s'han pogut tancar.

Informa: G. Lira / M. Castilla