Objectiu: aproximar-se al residu zero, especialment amb els macroplàstics

Els plàstics d’un sol ús augmenten durant els períodes de vacances amb el consum de productes o aliments envasats i pensats per endur-se fàcilment. El Mediterrani però, s’està convertint en un gran abocador d’aquest material que s’acumula a tones. Aquest mar obert només per l’Estret de Gibraltar està rodejat per 430 milions de persones, amb un turisme internacional creixent i molt abundant i un trànsit de vaixells que supera el 30 per cent del volum mundial. El biòleg Antoni Alarcón, alerta que les dades són complicades, que cal canviar l’actitud de consum de tot tipus de plàstics i aproximar-se al residu zero.

La conscienciació és fonamental ja no només pel ciutadà sinó també per aquells qui fabriquen, comercialitzen o distribueixen productes. Un dels grans problemes al Mediterrani és que els plàstics ja s’han enfonsat. Abans molts d’ells només suraven, fet que facilitava la recollida. Ara ja arriben al fons marí, contaminant així aquest espai i tots els essers vius que es troben a les profunditats del mar.

Des de Greenpeace detallen quants anys poden trigar a descompondre’s els macroplàstics que es llencen al mar. Un fil de pescar, per exemple, pot tardar més de sis-cents anys, seguit d’una ampolla de plàstic amb 500 o fins i tot un encenedor, amb més de 100. No cal anar tan lluny però, una cigarreta pot trigar entre 1 i 5 anys a desaparèixer, mentre que tan sols una bossa de plàstic, actualment un dels grans problemes al Mediterrani, arribarà als 55 anys i encara la podrem trobar al mar. 

Informa: M.Gómez