Mor l'historiador local Joaquim Llovet als 95 anys d'edat

L’historiador Joaquim Llovet, un dels més importants de la ciutat de Mataró, ha mort aquest diumenge a l’edat de 95 anys. Llovet va ser guardonat sis vegades amb el Premi Iluro de Monogafia Històrica. A dia d’avui és l’historiador que s’ha adjudicat en més ocasions aquest premi d’investigació sobre la història local de la ciutat. Llovet va endinsar-se en el problema de l'origen de les santes de la ciutat, Juliana i Semproniana, i va fer nombrosos escrits i relats per a les diferents publicacions del Museu Arxiu Santa Maria de Mataró i d'altres pròlegs.

Joaquim Llovet i Verdura, nascut el 1921 a Mataró, va treballar com a historiador i arxiver, però el que es pot dir d'ell és que sobretot va ser un autor molt prolífic. La majoria de les seves publicacions van centrar-se en la història de la capital del Maresme, però també va investigar sobre la marina catalana. De les seves obres divulgatives sobre Mataró destaquen 'El problema de l’origen de les santes Juliana i Semproniana' (1953), 'La ciutat de Mataró (1956-61)' i 'Mataró de 1680 a 1719, pas de vila a ciutat i a cap de corregiment', aquesta última guardonada amb el Premi Iluro l’any 1965. 

El director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, Alexis Serrano, ha destacat la importància de la figura de Llovet com a historiador, de qui ha dit que va fer “del rigor la seva bandera”. Però també ha valorat la seva aportació com a arxiver. Llovet va ser auxiliar arxiver de l’Arxiu Comarcal del 1942 al 1945 i després hi va seguir col·laborant. Gràcies a ell, van poder fer-se les transcripcions de llatí de la majoria de pergamins de l’Edat Mitjana que conserva l’Arxiu Comarcal i que tenen relació amb Mataró. Per tot plegat, Llovet “va ser l’historiador més prestigiós de la comarca, no només per la seva per la seva obra, sinó per la seva manera d’estimular”, ha recordat Serrano.

L'historiador més vegades guardonat amb el Premi Iluro

Les altres obres de Llovet sobre Mataró reconegudes amb el Premi Iluro són: ‘Constructors Navals de l’Exprovíncia Marítima de Mataró (1815-1875)’, guardonada el 1970; ‘Cartes a Veracruz, Comerç Americà i Guerra Napoleònica en la Correspondència de Cabanyes, Cortecans i Pasqual i C.ª (1804-1813)’, el 1973; ‘La matrícula de Mar i la Província de Marina de Mataró del segle XVIII’, el 1979, i ‘Alsina, March i Cona’, el 1985. Fa vuit anys, Llovet encara va a tornar a guanyar el Premi Iluro: va ser el guardó corresponent al 2008 amb l’obra ‘Els viatges del capità Moreu (1808-1815)’.

Com a historiador, Llovet també va signar l’assaig 'Sobre la data de l’anomenat primer cens de Catalunya (1954-55)', on per primera vegada es va posar de manifest l’anacronisme de Bofarull, que havia atribuït a l’any 1359 el fogatjament del 1378.

Per la seva tasca com a historiador, Joaquim Llovet va ser nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1967 i de la Real Academia de la Historia, el 1990.

El funeral per Llovet serà aquest dimarts a les deu del matí a la Parròquia de Sant Josep.