Investigadors de l'Hospital asseguren que els pacients que han patit un ictus poden tenir disfàgia

La disfàgia orofaríngia és una alteració de la deglució, quan empassem, que afecta a més de la meitat dels pacients que han patit un ictus. Un trastorn que s’associa a la malnutrició, deshidratació i infeccions respiratòries. També es vincula a la pneumònia, una de les principals causes de mort durant el primer any després de l’ictus. Investigadors de l’Hospital de Mataró acaben de publicar un estudi que avalua els mecanismes fisiopatològics i expliquen la disfàgia crònica. De fet, aquest estudi va avaluar la biomecànica deglutòria, mesures neurofisiològiques i motrius.

L’estudi, que ha estat publicat recentment a la revista científica Translational Stroke Research, ha fet el seguiment a 30 pacients que havien patit un ictus en un mínim de tres mesos. El resultat de l’estudi determina que el tancament del de la laringe és més lent de l’habitual i que aquests pacients pateixen una dèbil propulsió del menjar que causa la deglució insegura.

La recerca d’aquest equip no només se centra en l’ictus sinó també amb ancians i pacients amb parkinson. Així doncs, el grup d’investigadors de l’Hospital de Mataró estudien diferents tractaments innovadors com l’estimulació magnètica transcraneal o l’estimulació elèctrica transcraneal, però també tractaments clàssics. Tot plegat per avaluar l’efecte dels diferents productes que s’utilitzen pel tractament de la disfàgia i desenvolupar nous elements que millorin la qualitat de vida d’aquestes persones.

M.Gómez / G.Jimeno