Mataró tornarà a portar a l'Oficina Antifrau el sobrecost del Rengle

Aprovades les conclusions de les Comissions d’Informació Especials  tant de l’edifici de El Rengle, com de la zona esportiva El Sorrall. El Ple Extraordinari d’aquest dijous ha aprovat per unanimitat els resultats d’aquestes comissions que fa pràcticament un any que es van iniciar i que, ara, posen el punt i final a moltes reunions, compareixences i informes. I, el més destacat, la ciutat de Mataró es postula per tornar a portar a l’Oficina Antifrau el sobrecost del Rengle.

En el cas de l’edifici de El Rengle, finalment es tira endavant la reclamació civil per l’1,7 milions d’euros de costos no justificats  i que s’havien atribuït a una suposada contaminació dels fonaments. L’edifici s’havia pressupostat per 18,1 milions d’euros però el cost final va augmentar en un 42 per cent més, un sobrecost que va provocar un endeutament important a les arques municipals. A més, algunes de les formacions polítiques van recordar  que l’inici de les obres i la seva inauguració van coincidir amb períodes electorals, fet que hauria pogut provocar els desajustos.

A més a més també es demana incrementar els controls interns de l’Ajuntament dotant-se d’eines i mecanismes perquè no es pugui tornar a produir una situació similar a la ciutat de Mataró.  Referent a aquest tema ha estat José Manuel López, president de la Comissió, qui ha exposat les conclusions i ha atribuït la responsabilitat de la situació no només a PUMSA, llavors l’empresa que va promoure la construcció, sinó també al canvi en la direcció de les obres que es va produir durant l’execució d’aquestes, l’IMPEM i Tecnocampus. El Ple ha acabat determinant que es traslladin totes les conclusions d’aquesta Comissió a l’Oficina Antifrau, tal i com ja havia passat a finals del 2015, moment en què va ser investigat, i arxivat per la Fiscalia un any després.

De cara al segon punt, i últim de l’ordre del dia del Ple Extraordinari, ha girat entorn a la zona esportiva del Sorrall. Les conclusions destaquen la manca de rigor i coordinació del projecte d’aquesta zona en la que l’Ajuntament va haver d’acabar indemnitzant l’empresa adjudicatària de les obres amb pràcticament 3 milions d’euros perquè li havia cedit uns espais que no eren tots de titularitat pública, sinó privada. El compromís passava per cedir els metres quadrats restants més endavant però aquest fet no va arribar mai i l’empresa va acabar reclamant pèrdues econòmiques per la manca de metres quadrats. S’ha recordat en repetides ocasions la tasca de l’ex alcalde Joan Antoni Baron, llavors regidor d’esports, o dels regidors Ramon Bassas i Salvador Milà. Alguns dels partits del consistori els han atacat assegurant la seva manca de responsabilitat en els seus actes i la nul·la col·laboració ara, per esclarir els fets.

Un Ple Extraordinari que posa punt i final a les sessions plenàries del mes de febrer i que sembla posar llum verda al final dels dos temes urbanístics més foscos políticament parlant de l’última dècada a la ciutat de Mataró.