Emotiu Ple d'homenatge al regidor Joan Vinzo

Una rosa blanca i una fotografia del regidor Joan Vinzo davant la cadira buida que solia ocupar en el Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró, van presidir l’emotiu Ple Extraordinari que va tenir lloc dissabte amb motiu de la seva mort divendres als 48 anys d’edat.

Els Saló de Plens es va omplir i es van haver d’habilitar altres espais per acollir el nombrós públic assistent. L’alcalde, portaveus dels grups municipals, treballadors de l’Ajuntament i de l’Hospital i representants d’entitats relacionades amb les àrees de gestió i les activitats de Vinzo, van pronunciar sentides paraules en el decurs del Ple.

Maria Àngels Briansó, de l’Àrea de Serveis a les Persones de l’Ajuntament, va destacar el lideratge i la capacitat de treball de Joan Vinzo. Robert Pou, del Comitè de Treballadors de l’Hospital, va afirmar que “el regidor Vinzo ens ha fet creure en la política i ha fet que l’Ajuntament es posés al costat dels treballadors del Consorci Sanitari”. Jordi Vilana, gerent de la Fundació Hospital, va subratllar que el regidor “buscava sempre la transversalitat entre el diferents departaments i sabia que l’important sempre eren les persones”. Maria José Carrasco, de l’Associació de Veïns de Via Europa, va assegurar que “Joan Vinzo sempre ha apostat per la cohesió social i sempre amb un somriure per a tothom”. Joana González, de l’associació del Casal de Gent Gran de La Llàntia, va intervenir emocionada per dir que a “Vinzo li hagués fet molta il·lusió inaugurar el Casal”, equipament pel que el regidor va apostar i que s’ha d’inaugurar en breu. Sílvia Serra, presidenta de la Societat Protectora d’Animals de Mataró(SPAM), va reconèixer que els inicis de la seva relació política no van ser fàcils pel conflicte de la gestió de la gossera de Cal Pilé, però després van avançar feina i van treballar molt a gust. Serra va agrair la feina que Vinzo ha fet per la protecció dels animals i va acabr dient “Gràcies, Joan!, des de l’SPAM”.

Les intervencions dels companys i companyes de consistori es van inciar amb les paraules d’Esteve Martínez, portaveu d’ICV-Verds, que va afiirmar que Vinzo “era un humanista, que parlava de política, de la vida i de la seva malaltia. Era un bon jan i un gran professional. De tracte amable i respectuós i d’humor fi”.

Mònica Lora, de PxC, va assegurar que “era un bon company de consistori tot i estar a les antípodes políticament” i va fer públic un episodi personal que Vinzo sempre va portar amb discreció: “quan la meva filla de quatre mesos havia d’entrar a quiròfan, en Joan em va fer costat com a company de consistori i com a professional de la salut”.

Juli Cuèllar, portaveu de la CUP, va destacar que “malgrat la distància ideològica, en Joan tenia la virtut de saber escoltar i dialogar”. I va destacar també que “Vinzo estava al servei de la causa comuna de la salut de les persones de Mataró”. Cuèllar, que treballa a la Generalitat en la recerca de desapareguts i fosses comunes de la Guerra Civil, va revelar que Vinzo s’implicava amb ell sobre temes d’identificació genètica pels desapareguts de la Guerra.

José Manuel López, cap del PP, va citar uns versos d’Antonio Machado (“Los hijos de la mar”) que fan referència a la mort, a l’últim viatge, dient que “Joan Vinzo era una gran persona que marxa deixant una gran empremta i que s’ha guanyat l’efecte de tots nosaltres”.

Montse Morón, de VOLEMataró, va començar la seva intervenció dient que “no vull plorar perquè ell tampoc no ho va fer durant la seva llarga malaltia”. Va assegurar que al començament “ens va costar entendre’ns, però sabia dialogar i coordinar equips”. També va fer referència a Machado amb el seu “Caminante no hay camino”, dient que Vinzo deixava molt camí fet en referència a la feina feta.

Juan Carlos Ferrando de C’s, va explicar una anècdota personal per explicar com era Vinzo. En una carpa que C’s va instal·lar a Mataró, Vinzo s’hi va acostar i va signar a favor dels drets de representació política per al partit Ciutadans a les eleccions generals. Ferrando va dir que va quedar sorprès, perquè es tractava d’un rival polític, i en canvi va donar-li suport.

Francesc Teixidó, d’ERC, va definir a Joan Vinzo com a “treballador, honest, sincer, discret, amb gran capacitat de treballar en equip, molt valent, que tenia molt clar que volia treballar per a transforma la societat”. Teidixó va finalitzar dient que Vinzo “era una bona persona, un exemple per a tots”.

El cap i portaveu de CiU, Quim Fernàndez, va cedir la paraula a la seva companya de partit, la regidora Isabel Martínez, amb la qual Vinzo va treballar durant l’etapa del pacte de govern municipal. Molt emocionada, amb la veu trencada per les llàgrimes, Isabel Martínez va dir que “hem perdut un company, el doctor Vinzo, que ha treballat molt per Mataró, però que tenia la salut molt delicada. Ha estat un honor treballar colze a colze amb una persona honesta”.

Pel PSC va intervenir el regidor Miquel Àngel Vadell. Es va mostratr aparentment molt serè durant la seva intervenció, tot i que es va emocionar al final, quan es va adreçar a la família, present a l’acte, i especialment a la filla gran per destacar que el seu pare parlava de la família i de la feina que feia per Mataró. Vadell va dir que Vinzo “era una gran persona, molt gran, i brillant, molt brillant, elegant i educat, tendre, irònic, treballador, d’humor fi...” I va recordar la imatge del regidor Joan Vinzo “a les 9 del matí caminant cap a la feina, amb el pas lent, molt lent, amb la motxilla carregada, el pas pausat però ferm, amb il·lusió i convicció, cap a la feina”.

L’últim en intervenir va ser l’alcalde, David Bote, que va reconèixer que “estic molt trist”. La seva intervenció va ser molt emocionada, trencada durant força estona per la tremolor d’una veu que intentava reprimir com podia el plor. El plor del company de govern, de partit. Però també de l’amic. L’alcalde va reconèixer el trasbals que va passar per “haver de signar com a alcalde el decret més difícil”, el que donava compte oficial de la mort del regidor Vinzo. Bote va dir que quan va proposar a Vinzo formar part de la seva llista electoral, ja li va dir que estava malalt i no sabia quan de temps li quedava. L’alcalde va repassar les diverses aportacions per a la ciutat des de la seva feina a l’Ajuntament. Va dir que Vinzo ha treballat per a “una ciutat per a tothom, sense distincions, especialment per a les persones més vulnerables. En Joan era molt d’esquerres i treballava per a la justícia social”. Va finalitzar explicant una premonitòria conversa: “Sempre venia amb idees noves. Me’n va proposar una i jo li vaig dir, Joan, abans d’obrir noves finestres, tanca alguna de les que tens obertes. Uns mesos després em va dir que ja només podia tancar carpetes. Ens vam entendre perfectament”.

El Ple Extraordinari va finalitzar amb tots els assistents drets escoltant la música inspirada en el poema de Machado “Caminante no hay camino”, i un llarg i sentit aplaudiment en homenatge al regidor Vinzo.

Diumenge al migdia ha tingut lloc el funeral al Tanatori de Mataró. De nou, l’espai ha quedat petit per acollir les moltes persones que volien donar l’últim adéu al regidor socialista Joan Vinzo. Hi han assistit l’alcalde, membres dels grups municipals de l’Ajuntament i representants del PSC. També el primer secretari dels PSC a Catalunya, Miquel Iceta, diputats, consellers comarcals –Vinzo era vicepresident tercer el Consell Comarcal-, alcaldes i regidors de diverses poblacions. Per la sala de vetlles també hi van passar moltes persones vinculades a la societat mataronina, l’àmbit de la salut –Vinzo era metge-, amistats i familiars i representants polítics, entre els quals Miquel Buch, actual conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya.