El referèndum trenca dos anys i mig de sociovergència

El pacte de govern entre el PSC i CiU es va formalitzar al maig del 2015, després de la victòria socialista a les últimes eleccions municipals. L'acord preveia des del principi que els dos partits poguessin defensar posicionaments diferents pel que fa a la qüestió nacional. Al llarg d’aquests dos anys i mig, PSC i CiU han defensat sempre que, tot i aquestes diferències, el que primava era la idea de ciutat i tot el que podien fer junts per Mataró. 

Però la realitat és que les diferències entre els socis de govern sempre han existit. Un exemple va ser l’any passat, quan el socialista David Bote va decidir anul·lar la Festa del Cel que l’exalcalde de Convergència i Unió Joan Mora havia portat a Mataró un any abans, tot esgrimint que no havien aconseguit patrocinadors. 

Més endavant, els preparatius per a la celebració del referèndum per l’autodeterminació van començar a canviar les coses, sobretot quan el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va demanar als alcaldes la seva col·laboració amb la cessió d’espais per fer les votacions. David Bote va cenyir-se a la resolució del Tribunal Constitucional, que considerava il·legal el referèndum i va negar-s’hi. 

Les queixes de molts mataronins davant aquest posicionament posaven entre l’espasa i la paret CiU, a qui li demanaven tant els seus votants com el PDeCAT que trenqués el pacte per coherència i dignitat. El portaveu de CiU, Joaquim Fernández, sempre ha defensat que la relació amb el PSC era bona, malgrat les diferències en la qüestió nacional. Fins que va anunciar fa unes setmanes que obria un període de reflexió fins passat l’1 d’octubre per decidir si mantenia o no el pacte de govern. Aquest dia ha arribat aquest dijous 5 d’octubre, quan ha decidit trencar l'acord. Ara el PSC haurà de buscar nous socis de govern o governar sol.