El Pla de Convivència de Mataró ja és una realitat

Ple Mataró

Fomentar la convivència “activa i positiva” són les línies principals del nou Pla de Convivència. El plec de compromisos, que té vigència fins al 2022, vol posar sobre la taula la diagnosi actual en matèria de convivència a Mataró.

Des del govern asseguren que volen tenir una visió transversal i dinàmica i per això el Ple de setembre ha donat compte de l’acord ja pres en Junta de Govern Local el passat 25 de juliol. Creuen que és necessari una actualització de les polítiques de nova ciutadania, per donar pas a una gestió normalitzada al fet migratori i a una política de convivència que posi l’accent als drets i deures dels mataronins.

Aquest Pla de Convivència es va impulsar al 2016 quan llavors la regidora Isabel Martínez de Convergència i Unió liderava aquesta regidoria al govern. Llavors ho va fer colze a colze amb el regidor socialista Joan Vinzo.  Martínez explicava al Ple que es van voler treballar els compromisos del Pla el màxim d’objectivament possible perquè qualsevol partit que es trobi al govern el pugui assumir.

El Pla de Convivència consta de 67 línies d’actuació a desenvolupar i el de Mataró és més complex que d’altres plans de convivència en d’altres municipis. I és que el de Mataró inclou la convivència en àmbits més concrets com el de la cultura o els esports, entre d’altres. Els objectius genèrics i més destacats però, passen per tenir una diagnosi actual dels principals problemes i dèficits que presenta la convivència a Mataró, definir la xarxa de serveis que estan implicats en la gestió de la convivència a la ciutat, consensuar les línies d’acció prioritàries, agenda i compromisos i organitzar recursos humans i materials per tenir capacitat d’execució. A la banda de l’oposició però, opinions de tota mena.

Aquest nou Pla de Convivència s’emmarca també dins del Pla Estratègic Mataró 2022.

Informa: M.Gómez/ C.Mora