Can Fàbregas, cronologia d'un afer

L’afer de Càn Fàbregas es remunta a 2007 quan es va fer pública la intenció d’instal·lar un centre del Corte Inglés a prop del centre de Mataró. Feia anys que s’especulava amb aquesta possibilitat i, el govern tripartit d’aquell moment i els responsables dels grans magatzem s’havien entès per ubicar-lo al solar de l’antiga farinera de Can Fàbregas. La nau industrial feia anys que estava en desús, tot i que al seu interior s’hi acollien activitats com la del grup Cronopis que tenia allà el seu local d’assaig.

Els grans magatzems estaven fent una expansió territorial i obrint centres a diverses ciutats mitjanes de Catalunya, Badalona n’és un exemple i Sabadell un altre. Se’n va dir de l’operació que seria la “locomotora comercial” de la ciutat, que havia de servir per potenciar i millorar el comerç del centre de Mataró amb un eix que aniria des del carrer Biada fins a la Riera i el casc antic. Però el projecte va topar de seguida amb els seus detractors. Una part de la població es va mostrar contrària a l’obertura de l’equipament comercial i és aquí on va néixer la plataforma “Salvem Can Fàbregas”. La intenció era salvar l’edifici pel seu valor patrimonial. De fet, aquesta antiga farinera havia tingut fins llavors la màxima catalogació al patrimoni de la ciutat per raons de valor històric i arquitectònic. Aquesta situació es va modificar, rebaixant la catalogació de la nau, per preservar-la només a nivell documental. El Corte Inglés havia promès un miler de llocs de treball directe.

Era un moment econòmic encara pròsper i també hi havia sobre la taula el planejament del Tren Orbital. Un projecte ferroviari que havia d’unir Mataró amb Vilanova i la Geltrú, per l’interior i sense passar per Barcelona. S’havien previst quatre estacions a Mataró, una d’elles a les 5 sénies. Assemblea Pagesa va voler fer pressió presentant un contenciós administratiu per forçar a l’Ajuntament a intercedir davant la Generalitat perquè aquesta estació no es construís.

L’esclat de la crisi econòmica va començar a aturar projectes i alguns com el Tren Orbital van quedar al fons d’un calaix que no s’ha tornat a obrir. De tota manera, els contenciosos estaven presentats i van tirar endavant. Ja el 2012 i amb Joan Mora a l’alcaldia, una sentència del TSJC va declarar "nul de ple dret" el pla urbanístic de l'illa de Can Fàbregas. Va ser mesos després que es materialitzés la signatura del contracte de compra venda del solar. L’operació va comportar 20 milions d’euros d’ingrés a les arques municipals.

La nau es va desmuntar a trossos i emmagatzemada als afores de la ciutat, va costar més d’un milió i mig d’euros. S’havia de tornar a reconstruir al davant en un solar que també es va alliberar per fer-ho possible. També hagués tingut un cost similar d’un milió i mig d’euros.

El 2013 tots els partits del consistori van arribar a un acord històric per desencallar el procés i facilitar l’arribada del Corte Inglés. Durant el ple de març d’aquell any, tots els partits amb representació aleshores (CiU, PSC, PP, ICV-EUiA, PxC i CUP) van acordar refer la tramitació urbanística de la zona i del trasllat de la nau protegida de Can Fàbregas. De la mateixa manera, també es van comprometre a retirar tots els contenciosos administratius que quedaven pendents. En paral·lel també s’havia de reconstruir la nau a la vorera del davant. L’edifici havia d’acollir la Casa de la Cultura Popular i hauria d’haver quedat inaugurada el 2015.

L’any passat, a mitjans de juliol es coneixia la sentència del TSJC que donava la raó a l’Assemblea Pagesa i anul·lava la modificació urbanística relativa a l’illa de Can Fàbregas i de Caralt, en els terrenys en els que està previst s’hi pugui instal•lar el Corte Inglés. Segons el text, es declara “nul•la de ple dret” l’ordenació i obligarà al consistori a refer de nou tot el procés legal. D’aquesta manera estima el recurs que va interposar l’Assemblea Pagesa contra la resolució del Departament de Territori i Sostenibilitat, el juny de 2013, en què quedava aprovada definitivament la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació Municipal de Mataró.

Ara aquesta sentència del Tribunal Suprem sobre el recurs de cassació pràcticament impossibilita que el Corte Inglés arribi tal i com es va acordar amb el govern de Joan Antoni Baron fa una dècada.

Informa: Cristina Salad