La Sirena Mataró jugarà per tercer any consecutiu una final a quatre europea

Nervis i intriga han estat els protagonistes del dia per les jugadores de La Sirena Mataró. Un dia que ha començat ben aviat ja que el partit que les enfrontava amb el conjunt francès del Lille es disputava a les 10 del matí. Un partit que ha acabat amb victòria mataronina per un ajustat 9 a 11. Un partit que les jugadores de Florin Bonca han hagut de treballar de valent contra un Lille que tot i no tenir gaires opcions de passar de ronda, ha plantat cara en l’última jornada de la fase de grups disputada a Catània. Després d’arribar al descans amb un marcador favorable i ajustat de 5 a 6, les mataronines han tornat a demostrar que les segones meitats són el seu moment de lluïment. Dos gols de Ciara Gibson i un de Laura Vicente han servit per desfer l’empat a 6 amb el que començava el tercer quart i obrir forat al marcador. Una distància que s’ha eixamplat a l’inici del darrer quart amb un gol de Marta Bach (màxima golejadora de la Sirena en el partit d’avui amb tres gols) i un de Carla Graupera. Les francès, però, han tirat d’orgull per reduir distàncies fins el 9 a 11 final.

Un resultat que deixava La Sirena a segona plaça a l’espera del que passés en el partit entre l’Orizzonte i l’Ugra. Jugarien més relaxades les italianes? Ashley Johson descansaria i jugaria la segona portera? Anirien a per totes per aconseguir el ple de victòries? Aquestes eren les preguntes que s’han fet les jugadores un cop han acabat el seu partit fins que han sabut, mentre feien cua per facturar maletes, que les sicilianes havien guanyat per 17 a 9. En aquell moment l’alegria s’ha desfermat a l’aeroport de Catània i tant la plantilla com el cos tècnic i la resta d’expedició ha respirat alleugerida després de dues hores de tensió i actualitzacions constants de la web de resultats de la LEN.

D’aquesta manera La Sirena Mataró s’ha classificat pels quarts de final de l’Eurolliga que els asseguren disputar per tercer any consecutiu una final a quatre europea. Ara només falta saber el rival. El desitjat és l’Olympiakos, contra qui mai s’han enfrontat. L’esperat, però, és el Sabadell. Tocarà per tercer any consecutiu l’UVSE de Budapest?