La Flama del Canigó arriba a Mataró

Miquel Aliberas, membre de la Confraria de les Set Setmanes, rep la Flama del Canigó de mans de la Colla Maimakansu

Mataró va rebre dissabte la Flama del Canigó, que surt des d'aquest emblemàtic cim de la Catalunya Nord i es reparteix per tots els territoris de parla catalana. A Mataró hi va arribar fent l'entrada per Sant Simó. La Flama és portada per voluntaris. En el cas de Mataró, els encarregats de fer arribar la Flama a diversos punts de la ciutat van ser el grup de TrailRunning de la UEC i la Colla Maimakansu. El grup de la UEC va portar la flama fins el barri de Rocafonda, a la plaça Joan XXIII. La colla Maimakansu va portar la Flama fins l'Ajuntament passant pel carrer Sant Joan. A la plaça Santa Anna, la Família Robafaves es va unir als portants de la Flama fins arribar a l'Ajuntament. En aquest punt, els portants de la colla Maimakansu van fer lliurament de la Flama a la Confraria de les Set Setmanes, que enguany va ser elegida per a fer la lectura del missatge de la Flama, escrit pel president d'Òmnium Cultural des de la presó. Els membres de la Confraria de les Set Setmanes, responsables de l'organització de la Vella Quaresma, van dedicar la Flama a l'artista polifacètic Mia Puig, mort el mes d'abril i autor de la Vella Quaresma d'enguany. La Flama va encendre un peveter disposat al balcó de l'Ajuntament.

En el missatge de la Flama del Canigó, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, deia que "davant de la injustícia autoritària (...) seguim mostrant a Europa i el món l'anhel irrenunciable de viure en pau i llibertat". I va tornar a insistir que "el dret a l'autodeterminació és un dret fonamental que ni la repressió ni la por segrestaran". La lectura del manifest va finalitzar amb aplaudiments dels assistents i crits de "Llibertat, presos polítics!", que es van repetir en diversos moments de l'acte d'arribada de la Flama.

L'alcalde de Mataró, David Bote, va presidir l'acte d'arribada de la Flama. El seu discurs pràcticament no es va sentir pels crits d'un sector dels assitents reclamant llibertat. Després de l'acte, algunes persones del públic van manifestar el seu desacord amb el boicot al discurs de l'alcalde.

La Flama es va repartir entre diverses entitats de la ciutat, que van voler disposar d'aquest símbol de la unitat cultural dels Països Catalans.

L'acte estava organitzat Òmnium Cultural Maresme, el Club d’Opinió Jaume Llavina, i les associacions de veïns de Rocafonda i Mataró Centre.

La Flama del Canigó es guarda al Castellet de Perpinyà i el dia 22 es porta a la muntanya del Canigó, on s'encén la foguera que serveix per encendre les torxes que després es porten arreu dels territoris de parla catalana. Aquesta tradició es va iniciar el 1955 a la Catalunya Nord, el 1966 va arribar al Principat i posteriorment a València i la resta de territoris on es parla la llengua catalana.